Sala de premsa

El "malson" dels cupons descompte:

Es tracta d'un frau difós a través de WhatsApp i SMS sobre suposades promocions d'empreses per participar en "concursos". Per a açò sol·liciten una sèrie de dades, -com el nom, direcció o telèfon-, i subscriuen a l'usuari a un servici Premium a través del com li envien informació sobre certs temes (generalment jocs i concursos), cobrant per cada SMS rebut. Una altra possibilitat és que utilitzen les dades facilitades per a enviar informació comercial, campanyes de correus brossa o per a fer-nos caure en altres campanyes de phishing.A més, s'està detectant l'ús de pàgines i apps patrocinades en les xarxes socials, per a tindre un major ressò, amb el ganxo de suposats sorteigs o regals, en els quals es distribuïx malware. L'ús de bots amb un link acurtat i un missatge atractiu que oculta un virus o redirecciona és també freqüent en la web 2.0.

Lloguers a preus fantàstics:

Una altra estafa habitual, sobretot en vacacions, són els anuncis-estafa que lloguen propietats inexistents a preus fantàstics i demanen el pagament per endavant, sense la possibilitat de veure l'immoble i amb la disculpa que l'amo està fora d'Espanya. Una altra versió d'esta mateixa modalitat és la venda de cotxes o motos que estan en l'estranger, a preus irrisorios i per les quals també han d'avançar certa quantitat a través de mitjans de pagament més difícils de rastrejar.

Herència d'un país llunyà:

Circula també per email l'anomenat frau de les cartes nigerianes o de l'estampita cibernètica. Esta estafa consistix que la víctima rep un correu electrònic en el qual se li informa que és el beneficiari d'una herència milionària, -i també inexistent-, però que ha de pagar uns diners per endavant com a condició per a accedir a la suposada fortuna. Existixen variants: un compte bancari abandonat, una loteria que la víctima ha guanyat o una gran fortuna que algú desitja donar.

No sigues fantasma, no és tan fàcil lligar:

Es tracta d'un esquer perquè el consumidor cride a un nombre d'alta tarificació, -que comença per 8** o de 5 xifres-, o envie SMS Premium a nombres curts. El suposat "don Joan" rep un missatge de text d'una dona que està interessada a quedar amb ell, tractant d'entaular una conversa, que el programa intentarà allargar el major temps possible per a facturar el màxim i sense que la dona arribe a concertar una cita.

Disfressa de banc per a aconseguir les teues contrasenyes:

El phishing és un mètode utilitzat per ciberdelinqüents per a obtindre informació personal o bancària dels usuaris per a utilitzar-la de forma fraudulenta. La major part de les vegades se suplanta la identitat d'una entitat bancària o una empresa, i pot emmascarar-se darrere d'un simple missatge al seu telèfon mòbil, una telefonada telefònica, una web que simula una entitat o la recepció d'un correu electrònic.Recorde que una entitat bancària no li demanarà cap tipus d'informació fora de la seua pàgina web o a través de correu electrònic. El seu banc mai li sol·licitarà contrasenyes, nombres de targeta de crèdit o qualsevol informació personal per correu electrònic, per telèfon o SMS. NO responga a estos missatges i, en cas de dubte, acudisca a la web oficial de l'entitat teclejant-la vosté mateix en el seu navegador.

Les "terrorífiques gangues" en anuncis online de particulars:

Les ofertes fraudulentes en nombroses webs de compravenda entre particulars i venda de tot tipus d'objectes, bé per oferir productes inexistents o bé per oferir-se per a comprar-ho des de l'estranger, són una altra de les estafes freqüents entre els usuaris d'Internet. En estos casos se sol·licita que el comprador avance els gastos de transferència com a excusa per a consumar el delicte.Finalment, cada vegada són més habituals les estafes fetes amb apps i webs de compravenda en les quals s'oferixen suposades gangues i als quals els autors li donen més credibilitat amb tècniques d'enginyeria social (creació de perfils falsos per a acreditar la seua suposada reputació com a bon venedor, opinions falsejades de suposats internautes, etc.).

"Malware" a través de Whatsapp:

El whatsapp ha sigut també un ganxo constant per a l'intent de frau i distribució de malware durant l'any: des de la falsejada capacitat d'espiar nombres aliens (no és possible... i seria un delicte) a falsos programes per a la seua suposada instal·lació en ordinadors o tablets, aplicacions fraudulentes amb noms rimbombantes (whatsapp or) o l'eliminació del doble check blau (abans que la permetera la pròpia aplicació oficial).Los nuevos gadgets, como smartphones o tablets, se han convertido en potentes herramientas para cometer bromas pesadas. Los especialistas de la Unidad de Investigación Tecnológica (UIT) y del Grupo de Redes Sociales de la Policía Nacional han registrado miles de denuncias, consultas y peticiones de ayuda de los internautas a través de los canales telemáticos de la Policía, como @policia o www.policia.es/colabora.php .

Desconfiança racional i el sentit comú són fonamentals:

La Policía Nacional recomienda unas pautas seguras, tanto en el mundo online como offline, para prevenir y evitar ser víctima de estafas, fraudes o timos.- Actua amb "desconfiança racional" i sentit comú davant ofertes o missatges de fonts desconegudes. No cregues en gangues o gangues i realitza sempre les transaccions econòmiques a través de plataformes segures. No compres en webs desconegudes que t'arriben a través de links acurtats o fonts no fiables. Si veus en Internet alguna ganga, indaga sobre ell. Tant per l'opinió d'altres compradors (vots, confiança, trajectòria, etc.) com en qualsevol buscador, introduint dades per si altres usuaris alertaren d'alguna cosa estranya en aquesta oferta. Desconfia de "ofertes increïbles". Adopta màximes precaucions en cas de tractes entre particulars, utilitzant mètodes de pagament segurs. Desconfia d'anunciants que no proporcionen un número de telèfon perfectament identificable.- En cas de lloguer d'un immoble entre particulars és convenient comprovar l'existència de l'immoble en qüestió, per a açò podria sol·licitar-se a l'arrendatari una còpia de la seua documentació, així com un rebut de l'últim IBI o nota simple de l'última inscripció registral de l'allotjament i la fotocòpia del DNI. És recomanable sol·licitar a la persona que oferisca l'immoble que li envie un breu compromís de contracte o qualsevol document mitjançant el qual es puga acreditar eixe compromís de lloguer.- No dones sempre per descomptat que el teu interlocutor via web, correu electrònic o xarxa social és qui diu ser... Ni encara que siga a través del compte reconegut per tu d'un amic teu. Pot haver sigut "segrestada" a través d'enginyeria social (phishing o malware emmascarat en suposats arxius molt atractius)- Si reps cridades perdudes des d'un telèfon d'alta tarificació (905..., per exemple) o d'un telèfon normal, però que et deriva a un 80..., pren precaucions. Desconfia també de missatges inesperats que t'arriben des d'un telèfon mòbil curt que intenta que interactues d'alguna forma amb eixa empresa o entitat o que li envies un SMS amb algun text, sense especificar ben clar les condicions- Si reps un SMS o un correu demanant que actualitzes les teues dades bancàries, de targeta o compte, no contestes ni òmpligues formularis de cap tipus. Recorda que la teua entitat bancària mai et sol·licitarà dades ni contrasenyes a través de correu electrònic.- Desconfia de suposats sorteigs o regals que no siguen de pàgines o perfils oficials. No dones les teues dades si no és una pàgina de confiança.- Mantín actualitzat el teu equip informàtic, smartphone o tablet i protegit. Utilitza programes originals i actualitza el sistema operatiu, per a així evitar la instal·lació de virus, troyanos, cucs o programes espia- Consulta amb periodicitat els moviments de la targeta i compte bancàries, fins i tot si disposes d'un servici d'alertes tecnològiques al mail o mòbil.- Ni creas ni reenvíes informaciones de seguridad que no procedan directamente de una fuente oficial.- Davant el dubte, consulta sempre als agents de la Policia Nacional en qualsevol comissaria de policia o a través de www.policia.es/colabora.php