Sala de premsa

La investigació es va iniciar quan els agents van tindre coneixement de l'existència d'una organització criminal jerarquitzada, integrada per ciutadans senegalesos, assentada en el nostre país i perfectament estructurada. Aquesta organització es dedicava, presumptament, a la importació i venda de productes falsificats, i emmascarava l'origen il·legal dels beneficis a fi d'integrar-los en els sistemes econòmics i financers legals tant d'Espanya com de tercers països.

Les falsificacions, unes vegades, es duien a terme mitjançant la pròpia creació o importació del producte -peces de roba, calçat, joies, o articles de marroquinería-. En altres ocasions consistien en la unió de l'article en si amb l'etiqueta, adhesiu o serigrafia distintiva i inconfusible de determinades marques, vulnerant així els drets de propietat industrial de les marques registrades.

Estructura piramidal, dinàmica i amb un clar repartiment de les tasques executives

Amb l'avanç de les perquisicions, els agents van acreditar que els investigats portaven operant des de, almenys, l'any 2016. D'altra banda, van evidenciar que l'organització comptava amb una estructura piramidal, dinàmica -ja que adaptava a les circumstàncies del moment- i amb un clar i concret repartiment de les tasques executives entre els seus membres.

En la cúspide de l'entramat es trobava una dona que exercia funcions de direcció i gestió. Esta es desplaçava, al costat de terceres persones, de manera continuada i repetida als països proveïdors per a importar els productes falsos i, al seu torn, era l'encarregada de recepcionar la major part dels beneficis econòmics.

Una vegada que els articles s'introduïen en el nostre país eren repartits per tota la geografia espanyola, utilitzant per a la seua distribució punts logístics o empreses de paqueteria. Esta tasca era desenvolupada per membres de l'organització denominats venedors rellevants o “bústies”. D'altra banda, entre estos i els anteriors -en un nivell intermedi- es trobava el cap de distribució, a els qui els líders donarien instruccions perquè fera la distribució entre els venedors rellevants.

Finalment -en l'últim escaló de la xarxa criminal- es trobaven els venedors base, és a dir, els destinataris finals dels articles falsificats. La major part d'ells eren ciutadans africans en situació irregular amb escassos recursos econòmics, i es dedicaven a comercialitzar directament els productes a través del denominat top manta. Estes persones, a més, s'ocupaven de recaptar part del benefici obtingut per a entregar-ho a tercers que, al seu torn, acumulaven diners de diverses procedències per a reenviar-ho als nivells superiors de l'organització.

Mètodes utilitzats per a remetre els diners als líders de l'entramat i vies per a blanquejar els guanys il·lícits

Un dels mètodes utilitzats consistia a realitzar transferències bancàries o ingressar els diners directament en els comptes. Açò ho feien des de múltiples punts de la geografia espanyola, i es reintegrava en les localitats on residien els líders de l'organització. L'altra via emprada era mitjançant enviaments d'empreses de paqueteria o correspondència postal, (amb pes inferior a un quilogram) als domicilis dels caps de la xarxa criminal.

D'altra banda, les vies utilitzades per a blanquejar els guanys il·lícits obtinguts –el que comportava introduir els diners novament en el flux monetari legal- eren principalment dos; la creació de negocis amb aparença legal, tals com a restaurants, i l'enviament de diners al seu país d'origen (Senegal), bé a través de mules o mitjançant paqueteria.

Dinamisme del modus operandi per a eludir l'acció policial

A fi d'extremar les mesures de seguretat, l'organització modificava el seu modus operandi de forma habitual. Canviaven les vies d'entrada de la mercaderia falsificada (si anteriorment entrava en la Unió Europea a través de Regne Unit, actualment la ruta seguida era la Xina-Alemanya-Espanya) així com les formes de pagament i de distribució del gènere. Este dinamisme, a més de dificultar l'acció policial, denota gran sofisticació de la xarxa criminal.

L'operació s'ha centrat en aquells membres que ocupen els nivells superiors o intermedis de l'organització. En este sentit, els agents van detectar que la capacitat econòmica dels investigats no es corresponia ni amb les seues rendes declarades ni amb els seus informes de vida laboral, ja que pràcticament cap d'ells rebia ingressos per nòmina i els qui ho feien no era proporcional a les entrades de diners que es registraven en els seus comptes.

39 detinguts, 13 registres i 22 inspeccions en les províncies de Madrid, Sevilla, Girona, Màlaga i Santa Cruz de Tenerife

Finalment, els agents han detingut a 39 persones per la comissió dels presumptes delictes d'organització criminal, contra la propietat industrial, blanqueig de capitals, contraban i infracció a la Llei d'Estrangeria; 14 dels arrests s'han produït a Madrid, 4 a Sevilla, 15 en el municipi gironí de Lloret de Mar, 3 a Màlaga (un d'ells a Marbella) i 3 a Tenerife.

A més, els agents han realitzat 13 registres en els domicilis dels caps i distribuïdors rellevants de l'organització, així com 22 inspeccions en magatzems i establiments oberts al públic. A Madrid, concretament, han realitzat 6 registres i 7 inspeccions en les zones de Carabanchel i Lavapiés. Els registres (3) i inspeccions (10) practicats en la província de Girona s'han dut a terme a Lloret de Mar. D'altra banda, a Sevilla s'han realitzat 2 registres domiciliaris i 2 inspeccions; a Màlaga un registre i dos inspeccions; i, finalment, un registre en el municipi de Tenerife d'Arona i una inspecció en un establiment que era el punt neuràlgic de l'organització en l'illa.

Fruit dels registres practicats, els agents han intervenut 242.501 efectes –entre els quals es troben equips de futbol, bosses de luxe, calçat i joies- que vulnerarien els drets de propietat industrial de marques de reconegut prestigi, així com diversa fornitura per a adherir a productes blancs i adhesius per a estampar en peces de roba. D'altra banda, també han confiscat 86.255 euros en efectiu, nombrosos dispositius electrònics (telèfons mòbils, tauletes i ordinadors portàtils) i gran quantitat de documentació relacionada amb els fets investigats.