Sala de premsa

Han sigut onze les persones detingudes juntament amb altres dos investigades, com a presumptes membres de les dos organitzacions.

Al voltant de 70 famílies de jugadors estafades

Les investigacions de les Operacions Gol i Alevins les han realitzat agents de la Brigada d'Estrangeria i Fronteres els qui van rebre una denúncia d'un jugador i el seu entrenador els quals havien sigut fitxats en el seu país d'origen per un club de futbol situat en un poble de l'àrea metropolitana de Granada per a jugar i participar en competicions esportives oficials. La família va abonar els 5.000 euros requerits pels responsables del club que incloïen allotjament, manutenció, desplaçaments, segur metge privat, i matrícula en un centre docent oficial per a obtindre la residència legal per estudis a Espanya, tràmit del que s'encarregaria l'advocada de l'escola-club. Després de diversos mesos d'estada, van comprovar que res de l'acordat es complia i que els gastos exigits anaven augmentant cada mes.

Les primeres comprovacions sobre el club-escola van evidenciar l'existència d'uns 30 jóvens estrangers de diferents orígens, predominant els brasilers, d'entre 16 i 23 anys, a els qui allotjaven en dos vivendes llogades pel club esportiu en un poble de l'àrea metropolitana de Granada. En paral·lel, es van apreciar indicis de relació entre els responsables d'este club-escola amb un altre situat en un altre municipi granadí, els jugadors del qual, uns 40, també majoritàriament de Brasil, residien en una casa propietat dels directius. A més, per part de responsables de tots dos clubs s'havien instat multitud d'expedients de regularització en l'Oficina d'Estrangers de la ciutat que, de manera sistemàtica, sempre acabaven inadmesos a tràmit o denegats, ja que, en la pràctica totalitat dels casos, la documentació presentada es trobava incompleta o bé fora de termini.

Una dada coincident entre els jugadors de les dos escoles era que cap d'ells assistia a classes, malgrat que en tots els expedients de regularització s'aportaven matrícules de centres docents. A més, residien en les cases facilitades pels clubs en condicions d'amuntegament, amb escàs menjar i cap d'ells aconseguia regularitzar la seua residència legal, sol·licitant cada mes entre 1.500 i 1.700 euros més a cada familiar, els quals venien a sumar-se als 5.000 inicials entregats. L'engany a les famílies anava més enllà, ja que informaven que no podien federar-se i s'ha comprovat que la federació andalusa de futbol només exigix un passaport en vigor per a participar en competicions oficials a nivell provincial o autonòmic.

El modus operandi emprat investigat consistix a captar en els seus països d'origen a jóvens d'entorns econòmics acomodats, amb destacades habilitats/habilitats com a futbolistes, per a vindre a Espanya amb el ganxo de ser futurs futbolistes professionals, començant per jugar en equips de categories inferiors, juvenil o sènior, amb opcions de ser descoberts i fitxats per clubs mundialment coneguts. No obstant açò, la presumpta intenció dels entramats delictius era enganyar als jóvens i les seues famílies per a obtindre elevades quantitats econòmiques en un curt espai de temps, simulant càrrecs sobreelevados associats a la seua regularització, allotjament i manutenció. Les expectatives de ser futbolistes professionals conclouen una vegada que caduquen els visats o períodes d'estada com a turistes, o quan la família no pot assumir l'alt cost econòmic exigit, després del que el jove torna al seu país o es queda en situació irregular a Espanya, sent substituït per un altre jugador captat d'igual forma.

Finalment, han sigut 11 les persones detingudes juntament amb altres dos més que han sigut investigades, com a presumptes integrants d'una trama criminal composta per tres esclavons. El primer d'ells estaria format pels captadors, residents o desplaçats fins als països d'origen dels estafats per a contactar amb les famílies acomodades de jóvens amb condicions esportives, encarregats també de facilitar la documentació als estrangers. El segon esclavó integrat pels propietaris de centres docents que certificaven falsament la matriculació dels estrangers perquè pogueren obtindre visats i facilitar-los les condicions d'accés en frontera. I el tercer i més important, compost per l'equip directiu, encarregat de dissenyar l'estratègia, adquirir o llogar les vivendes en les quals allotjar-los i simular tràmits per a estafar a les famílies.