Sala de premsa

La investigació va començar a inicis del passat any 2021 després de la denúncia interposada per la Motion Picture Association que donava compte de fins a 14 gravacions clandestines detectades en diferents sales de cinema de Madrid,  activitat que constituïx un ús il·lícit i no autoritzat de continguts destinats única i exclusivament a la seua exhibició en cinemes.

Els agents van comprovar que estes gravacions “pirates” eren editades i després publicades en pàgines web especialitzades en la distribució de continguts protegits. La seua anàlisi tècnica va permetre individualitzar els dispositius emprats per a estes filmacions il·lícites, arribant a la conclusió que eren realitzades per dos persones diferents, en concret per dos hòmens que es va poder acreditar que assistien amb regularitat a les sales de cinema objecte d'investigació.

Primera investigació i detenció dilatada en el temps

L'operatiu policial es va centrar aleshores a dissenyar vigilàncies en diferents sales de cinema de la Comunitat que es van perllongar en el temps, intensificant-se en les dates de llançament d'estrenes rellevants. El desplegament dels agents va concloure amb la detenció dels dos hòmens en diferents moments, sent sorprés un d'ells in fraganti quan estava gravant la pel·lícula, utilitzant per a açò un telèfon mòbil dotat d'una aplicació específica per a la gravació discreta i amb ajustos de paràmetres tècnics.

Estos fets suposen la primera investigació dilatada en el temps que ha aconseguit la identificació i detenció de “camcorders”, ja que fins al moment solament s'havien assolit arrests d'autors de fets similars quan eren sorpresos in fraganti dins de la pròpia sala de cinema pels seus responsables.

Ocupaven un lloc de nivell baix però fonamental

Els detinguts –coneguts per la seua especialitat delictiva com “camcorders”– ocupaven un lloc de nivell baix en l'estructures de les respectives xarxes internacionals a les quals pertanyien. No obstant açò, el seu paper era fonamental dins d'estes organitzacions en ser els encarregats  de proveir les gravacions que després eren facilitades a altres integrants per a la seua edició, allotjament i publicació. Per cadascun d'estos films rebrien entre 250 i 400 euros, depenent de la qualitat del contingut i de la rellevància de l'estrena.

Mitjançant este modus operandi, els integrants d'estes xarxes –una d'elles amb major implantació a Sud-amèrica i una altra en l'est d'Europa– obtenien ingressos per la publicitat inserida en les pàgines web especialitzades on es publicaven les pel·lícules “pirates”, que estaven disponibles a través d'enllaços de descàrrega. Així mateix, estes persones obtenien altres beneficis econòmics pels accessos de pagament a aquests llocs web dels clients.