Sala de premsa

A mitjan mes d'octubre de l'any passat, es va detectar un augment de denúncies relacionades amb estafes virtuals en les quals els autors utilitzaven noves tecnologies per enviar correus electrònics i missatges en aplicacions de missatgeria i xarxes socials amb l'objectiu d'obtenir dades personals de les víctimes per sostreure'ls diners. En el transcurs de la recerca es van identificar nombroses víctimes en tota Espanya que havien sofert el mateix tipus d'estafa per part d'una mateixa organització criminal.

Els investigadors van iniciar una complexa tasca d'estudi i anàlisi de les denúncies que va permetre establir una línia de recerca que indicava i apuntava que una part important i significativa d'aquestes estafes es podrien estar cometent des de la comarca d'Osona, i més concretament per part d'un grup de persones que havia establert la seva base d'operacions en la localitat de Manlleu.

La recerca ha destapat una estructura criminal especialitzada a realitzar estafes lleus i greus a múltiples víctimes mitjançant smishing (SMS), phishing (correu electrònic) i vishing (trucades telefòniques). Amb una rèplica fraudulenta de la pàgina web de l'entitat bancària i una posterior cridada suplantant la identitat de treballadors de la mateixa entitat, aconseguien obtenir dades personals de les víctimes per accedir als seus comptes bancaris. Normalment realitzaven transferències de 200 €, però en algunes ocasions buidaven els comptes bancaris. Al mig any, els detinguts haurien comès/fideïcomès una estafa que ascendeix a un milió d'euros.

Desenvolupament de la recerca en dues fases

El passat 20 de març es van realitzar 9 registres a Osona, concretament vuit a Manlleu i un en Masies de Roda, amb un resultat de 18 persones detingudes, la majoria amb edats compreses entre 20 i 30 anys i gairebé tots amb més d'un centenar d'antecedents, principalment per delictes contra el patrimoni, als quals se'ls atribueixen els delictes d'estafa tecnològica continuada, contra la salut pública, blanqueig de capitals amb criptomonedas i organització criminal.

En els diferents registres es van intervenir indicis de l'activitat delictiva com a telèfons mòbils, dispositius d'emmagatzematge de criptomonedas, memòries externes, 50.660 euros en efectiu, targetes telefòniques de pagament, targetes de crèdit de terceres persones, armes simulades, detonadors i una carabina, diverses armes blanques i un destral, així com marihuana. També es va procedir al bloqueig de comptes bancaris dels investigats en 11 entitats.

En la segona fase, que va tenir lloc el dimarts 26 de novembre, els agents van detenir a les cinc persones més implicades directament en el frau massiu.

Els detinguts, amb un ampli expedient delictiu, havien evolucionat la seva activitat delictiva centrada en furts i robatoris i actualment s'havien especialitzat a cometre aquest tipus d'estafes aconseguint grans quantitats de diners. L'organització disposava d'infraestructura tecnològica, coneixements i grans habilitats/habilitats per utilitzar sistemes d'enginyeria social a fi d'obtenir informació confidencial enganyant a les seves víctimes.
Els investigadors no descarten noves detencions.

Missatges massius per apropiar-se de les dades personals i realitzar operacions fraudulentes

L'estafa consistia en l'enviament massiu de missatges de text a un nombre indeterminat de víctimes triades a l'atzar simulant que es tractava de la seva entitat bancària i en els quals se'ls informava d'un accés il·legítim al seu compte corrent. A partir d'aquí, si la víctima es creia el missatge, seguia les indicacions i accedia a un enllaç que la portava a una pàgina web falsa amb l'aparença de la real. Els estafadors, mitjançant diferents tècniques, entre les quals destaca l'enginyeria social, cridaven a les víctimes fent-se passar per un gestor del banc i aconseguien una sèrie de dades personals. Amb aquesta informació accedien de forma totalment il·lícita als comptes bancaris per realitzar operacions fraudulentes.

L'organització criminal, que estava establerta a la comarca d'Osona, realitzava la majoria de les extraccions de diners en caixers de Barcelona i Girona, però també es va determinar que ho feien en altres punts, com en caixers del País Basc, amb la finalitat de dificultar la seva identificació valent-se de la itinerància delictiva.

Consells de seguretat davant aquestes estafes:

 Quan rebis un SMS o correu electrònic de la teva entitat bancària amb un enllaç, desconfia, sobretot si no has realitzat cap moviment amb el teu banc. Els estafadors envien missatges fent-se passar pel teu banc amb un enllaç fraudulent per obtenir les teves dades personals. Entra directament a la pàgina web o en l'aplicació del teu banc, però mai a través d'un enllaç
 En altres ocasions et poden cridar fent-se passar per un treballador del banc. Et fan creure que hi ha hagut un moviment fraudulent en el teu compte i et demanen dades personals per solucionar el problema. No donis dades personals per telèfon. Flama directament al teu banc per saber si realment hi ha hagut algun problema.
 Si lamentablement has estat víctima d'una estafa, contacta ràpidament amb el teu banc, modifica les contrasenyes d'accés i denuncia els fets.