Instal·lada en les Atarazanas

El director general de la Policia inaugura a València l'exposició “200 anys d'història de la Policia Espanyola”

Podrà visitar-se de forma gratuïta fins al proper 19 de gener, de dimarts a dissabte en horari de 10 a 14 hores i de 15 a 19 hores, i els diumenges de 10 a 14 hores

La mostra es vertebra entorn de/entorn d'un discurs cronològic marcat per les fites més rellevants de la història policial, i mostra nombrosos documents i objectes relacionats amb totes les etapes dels dos segles d'existència de la Policia Nacional

foto2

17/09/24

El director general de la Policia, Francisco Pardo Piqueras, ha inaugurat esta mañana a València l'exposició “200 anys d'història de la Policia espanyola”, després del seu pas per la Casa de Campos de Madrid. Durant la seva intervenció en les Atarazanas de València, Pardo Piqueras ha afirmat que “aquesta exposició té una raó de ser profunda, que és que les organitzacions i institucions coneguin i valorin els seus orígens. Entendre la nostra història ens permet comprendre la base de la nostra identitat, com es van superar les adversitats en el passat i quin va ser nostra capacitat d'adaptació”

“Des de la seva creació en 1824, la Policia Nacional ha evolucionat i s'ha adaptat als desafiaments de cada època, sempre amb l'objectiu de garantir la seguretat i el benestar de tots els ciutadans”, ha afegit el director general.

“Hi ha moltes institucions amb història el temps de la qual es va acabar i que estan en els llibres però en cap lloc més. No és el cas de la Policia Nacional, que atresora dos segles d'existència, però el més important és que té un sòlid present des del qual projectar-se al futur amb garanties per continuar sent el que és, una institució crucial i indispensable per a Espanya i els ciutadans”, ha assenyalat Pardo Piqueras.

En aquest sentit, de tot el material que s'exposa, ha destacat l'espai on s'explica el present i tendències a futur de la Policia, recordant que es tracta d'un Cos policial format per més de 74.000 homes i dones, de naturalesa urbana que estén moltes de les seves competències per tot el territori nacional. A més, ha puntualitzat que es tracta d'un Cos dotat d'una àmplia estructura per donar resposta a tots els desafiaments a la seguretat i als requeriments ciutadans, tant al món físic com en el virtual; amb experiència en la lluita contra el terrorisme i contra la delinqüència organitzada; que ha sabut innovar en tècniques de recerca i que està present en els principals projectes d'innovació d'àmbit europeu; igualitari i garant dels drets humans, i finalment, que ha potenciat la seva dimensió assistencial i humanitària, sent capaç de mirar més enllà de les seves fronteres, fomentant la representació en organismes internacionals i una activa cooperació internacional.

A la inauguració de l'exposició han assistit també la delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé; el regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València, José Luis Moreno; la sotsdirectora general del Gabinet Tècnic de la Policia Nacional, Eulalia González, i el cap superior de Policia de la Comunitat Valenciana, Carlos Gajero, entre altres autoritats civils i policials.

Documents, armes, vehicles i escenografies

L'exposició “200 anys d'història de la Policia espanyola” és un dels esdeveniments més rellevants organitzats per la Direcció general de la Policia dins del programa commemoratiu del Bicentenario del Cos. Instal·lada en el les Atarazanas de València, podrà visitar-se de forma gratuïta fins al proper 19 de gener, de dimarts a dissabte en horari de 10 a 14 hores i de 15 a 19 hores, i els diumenges de 10 a 14 hores.

La mostra es vertebra entorn de/entorn d'un discurs cronològic marcat per les fites més rellevants de la història policial, dins de l'evolució de la política i la societat espanyola i seguint el fil de les diferents denominacions del Cos fins a la unificació en 1986 sota el nom de Cos Nacional de Policia: Policia General del Regne, Cos d'Ordre Públic, Cos de Vigilància, Cos de Seguretat, Cos de Vigilància i Cos de Seguretat, Cos General de Policia i Policia Armada i de Tráfico, Cos Superior de Policia i Cos de Policia Nacional.

El recorregut s'obre amb els motins de 1766 que van portar a Carlos III a crear per Real Cèdula la Superintendencia General de Policia de Madrid. En la Constitució de 1812 ja es troben les bases del cos que trobarà l'avanç més notable durant el Trienni Liberal (1820-1823), amb la formació de Comissions a Corts per a la creació d'una policia alineada amb els models europeus.

En 1822 es va redactar el Reglament provisional de policia, el primer imprès que va entrar en vigor. José Manuel Arjona, primer superintendente general del Regne, representa la continuïtat entre els treballs del Trienni i la culminació de tot el procés de creació de la Policia General del Regne en 1824. El seu retrat i els documents s'han integrat en l'exposició.

S'exhibeixen també els principals textos fundacionals: Reial decret de 8 de gener de 1824, Real Cèdula de 13 del mateix mes i Reglament de Policia de 20 de febrer. Es tracta d'un cos civil, autònom i laic que per primera vegada compta amb una organització i una articulació dels mecanismes de comunicació i acció entre les diferents intendències i subdelegacions i el superintendente general.

Entre 1824 i 1874 s'avança en la consolidació de les estructures de la policia, així com en els procediments, actuacions i tipologies documentals pròpies de la funció policial, com la realització d'un cens anual i l'elaboració d'estadístiques (passaports, delictes o reus), que poden veure's en les vitrines i en els audiovisuals de cada etapa cronològica. Encara que la Superintendencia General de Policia es va suprimir, les estructures i intervencions es van mantenir.

Restauració i crisi de finalització de segle

En el període de la restauració de la Monarquia en 1874 i de la crisi de finalització de segle (1898) es dona protagonisme al Cos de Seguretat (fotografia històrica, uniformes, impresos, emblemes, armes, miniatures, etc.), i als primers casos que van obtenir gran repercussió en els mitjans de comunicació: l'home llop d'Allariz o el parricidi de Carlota Pereira; així com a la intensificació de l'acció anarquista amb atemptats i els magnicidis de Dada, Canalejas, Cánovas i Prim.

L'espai reservat per a la policia en Ultramar (Cuba, Puerto Rico i Filipines) mostra peces que posen de manifest l'estructura i acció en aquells territoris.

Com a peça excepcional s'exhibeix la fitxa policial i dactiloscópica de l'anarquista Ferrer Guàrdia. També es recorre la trajectòria de personatges que van renovar la tècnica policial, com el comissari Fernández Lluna, determinant en la resolució del robatori del Tresor del Dofí del Museu del Prado.

De la Primera República fins a l'actualitat

De la República i Guerra Civil s'exhibeixen uniformes, armament, manuals, emblemes, fotografies i miniatures que il·lustren el relat dels cossos policials en aquells anys. En finalitzar la contesa es presenta material de l'Escola Nacional de Policia i el Museu policial amb vitrines de l'antic museu, textos i anotacions de l'alumnat, obres, fotos i distintius del professorat.

En l'àmbit dedicat als anys posteriors a 1940 es mostra la funció documental de la Policia, que expedia el tradicional passaport i el nou DNI creat en 1944. Al costat de l'evolució de passaports i DNI es presenten les falsificacions que va realitzar Domingo Malagón per a membres del PCE: els DNI falsos de Santiago Carrillo i el passaport de la Pasionaria.

Després de la guerra civil, l'exposició entra en un túnel amb espais dedicats a la dècada dels 40, 50, 60 i 70, vinculats a la relació entre la societat i els dos nous cossos: General i Policia Armada. Una vitrina s'ocupa de la Banda Simfònica de la Policia, l'antecedent directe de la qual va ser la Banda i Música del Cos de Seguretat i Assalt, formada en 1933 per Pascual Marquina, i a partir de 1941, la Banda de Música de la Policia Armada i de Tráfico.

Al final del túnel i de la dècada dels 70 s'obre una nova etapa marcada pel terrorisme nacional i il·lustrada amb artefactes diversos i amb l'informe de la Policia Científica sobre l'atemptat a Carrero Blanco. Els denominats “anys de plom” van determinar tant la transició i democràcia com l'evolució de les estructures policials, amb les noves denominacions dels Cossos, les reformes en la formació, la incorporació de la dona i la unificació de 1986 amb la creació d'un sol Cos: la Policia Nacional.

L'exposició s'ocupa també de la creació del GEO, per a operacions especials, dels TEDAX, per a la desactivació d'artefactes explosius, i del vertiginós desenvolupament de la recerca científica. Ja en democràcia, la Policia va afrontar la seguretat de grans esdeveniments que van posar a Espanya en el mapa de la seguretat mundial com a país solvent: la primera visita del Papa, l'Expo de 1992 i els Jocs Olímpics de Barcelona.

La policia i la societat van seguir sofrint en democràcia el terrorisme d'ETA, al que es va sumar al segle XXI el terrorisme internacional i yihadista. La mostra exhibeix també fotografies de vehicles antics.

Les últimes àrees expositives se centren en la policia actual, amb presència de les diferents especialitats i unitats d'actuació: narcotràfic, terrorisme, seguretat ciutadana, cooperació internacional, ciberdelinqüència, documentació i estrangeria i fronteres. El recorregut es tanca amb la policia del futur i la inclusió de dues gràfiques dedicades a la Fundació Policia Espanyola i al Centre Universitari.

 

foto3