Sala de premsa

La recerca va arrencar en el mes de desembre de 2022, després de detectar irregularitats en l'activitat de diversos empleats dedicats a la tramitació de prestacions de desocupació. En concret, l'anàlisi informàtica va detectar l'accés injustificat a múltiples expedients, en la seva major part relatius a operacions de capitalització de la prestació per desocupació, una mesura dirigida a fomentar l'autoocupació i que permet que els perceptors de l'ajuda contributiva puguin destinar la totalitat de la prestació que tenen pendent per percebre per sufragar les despeses necessàries per constituir-se com a treballadors per compte propi.

Una estructura amb repartiment de funcions en cinc baules

Les perquisicions policials posteriors van descobrir un entramat del que formaven part funcionaris dels serveis d'ocupació pública, emprats de banca i gestors administratius, entre uns altres. Tots ells s'integraven en una organització amb un clar repartiment de funcions i una estructura distribuïda en cinc baules.

En primer lloc, l'organització comptava amb dos homes que exercien el rol d'adreça i captació de clients, traçant estratègies respecte a quin tipus de sol·licituds s'havien de realitzar i calculant el marge de benefici de cada prestació, que oscil·lava entre el 25% i el 40% del muntant total de la capitalització. Així mateix, establien els contactes amb els clients, als quals dirigien fins a una gestoria del districte madrileny de Llatina.

En aquesta gestoria es formalitzaven els tràmits documentals necessaris per sustentar les sol·licituds, integrant-se en aquest segon grup de l'organització els seus responsables i treballadors. Aquests tràmits sustentaven la sol·licitud d'ajudes per adquirir vehicles o material informàtic que havia de servir com a capital inicial per començar amb l'activitat de l'aturat per compte propi. No obstant això, aquestes compres eren acreditades mitjançant factures falses, actuant de connivència amb dos homes, un d'ells dedicat a  gestions administratives de tráfico i un segon que regentava un concessionari de vehicles proper a la citada oficina.

El tercer dels rols de rellevància dins de l'organització era el relatiu al seguiment d'expedients i assessorament, el qual era exercit pels empleats públics detinguts -un d'ells pertanyent al SEPE i tres a la Direcció general del Servei Públic d'Ocupació de la Comunitat de Madrid -, els qui feien ús de les seves credencials d'accés a les bases de dades del SEPE per realitzar una labor de consulta sistemàtica i diària dels beneficiaris i expedients d'interès, controlant els tràmits des del seu inici fins al moment final de l'abonament de la prestació. A canvi d'aquestes labors, els esmentats empleats públics rebien pagaments mensuals constants per part dels responsables de l'organització, que podien aconseguir fins als 50.000 euros. Controlaven el benefici final a través d'empleats bancaris

En la quarta baula emergeix la importància dels empleats d'entitats bancàries, els qui es dedicaven al control de beneficiaris i pagaments. Prèviament, els responsables de l'organització els havien contactat perquè s'encarreguessin d'obrir comptes bancaris que eren aportades al SEPE com a comptes de destinació de les prestacions il·lícitament obtingudes. D'aquesta forma, aquestes persones controlaven els moviments bancaris i s'asseguraven que la xarxa percebés les quantitats acordades mitjançant retencions de saldo o ordres de pagament diferides pel muntant acordat, que oscil·lava entre el 25% i el 40% de la prestació.

Una vegada assegurat el benefici de l'estructura, per part dels beneficiaris es realitzava la transferència de les quantitats compromeses, entrant a l'apartat final de la recerca, el de recepció de beneficis. Aquests eren destinats a comptes bancaris controlats per les societats en les quals participaven els membres de l'organització o a comptes personals dels mateixos. Un total de 16 registres en domicilis i oficines de Madrid

La fase d'explotació d'aquesta recerca es va desenvolupar la passada setmana amb la realització de 16 registres en domicilis i oficines de Madrid i la detenció dels 25 integrants de la xarxa, els qui van ser posats a disposició judicial com a presumptes responsables de delictes contra la Seguretat Social, falsedat documental, suborn, revelació de secrets, blanqueig de capitals i integració en organització criminal. En els registres efectuats es van intervenir equips informàtics i dispositius mòbils, rellotges d'alta gamma, més de 25.000 euros en efectiu, quatre vehicles i abundant documentació, entre altres efectes.

Des del moment inicial de la recerca abans descrita, la comunicació i coordinació entre la Policia Nacional i els departaments d'ocupació de les dues administracions públiques concernides –Direcció general del Servei Públic d'Ocupació Estatal - SEPE (Ministeri de Treball i Economia Social), la Inspecció de Treball i Seguretat Social i Direcció general del Servei Públic d'Ocupació de la Comunitat de Madrid (Conselleria d'Hisenda i Ocupació)–  va resultar ser completa i de gran eficàcia, establint-se des del primer moment com a objectiu comú l'esclariment dels fets.