Sala de premsa

La recerca ha permès identificar a 94 persones presumptament involucrades en l'organització criminal, 69 de les quals han estat arrestades i altres 25 investigades.

La recerca, coordinada per agents de la Unitat Central de Xarxes d'Immigració Il·legal i Falsedats Documentals (UCRIF), té el seu origen en la recerca iniciada per la Brigada Provincial d'Estrangeria i Fronteres de València, judicializada en el Jutjat d'Instrucció 8 de València, després d'un informe tècnic de la Unitat Central de Ciberdelinqüència de la Comissaria General de Policia Judicial.

Gràcies a un informe d'agents especialitzats en ciberdelinqüència

Aquest informe va permetre desbloquejar una sèrie de recerques, dutes a terme per diverses Brigades Provincials d'Estrangeria d'Espanya, relacionades amb els problemes existents per accedir al sistema de petició de cita prèvia per part dels ciutadans estrangers que es troben a Espanya.

Les perquisicions policials van conduir fins a una xarxa criminal que utilitzava un bot informàtic, basat en la realització de tasques repetitives, predefinides i automatitzades, amb el qual obtenien la pràctica totalitat de les cites personals disponibles, imprescindibles per presentar tràmits obligatoris d'estrangeria en tot el territori nacional. Com a conseqüència, el sistema quedava inaccessible per als usuaris, interrompent d'aquesta manera el normal accés a un servei públic gratuït prestat per la Policia Nacional com a cos policial competent en exclusiva per a la realització de tràmits d'estrangeria en tot el país.

Els ciutadans estrangers interessats a sol·licitar cites es veien obligats moltes vegades a recórrer a alternatives, fins i tot a contactar amb els propietaris o intermediaris dels bot a canvi d'una contraprestació econòmica que oscil·lava entre els 30 i els 200 euros.

Dissenyat per eludir les mesures de seguretat informàtica

El bot informàtic desenvolupat per la xarxa criminal tenia la capacitat d'evitar els mecanismes de seguretat instal·lats a la pàgina web destinada a la sol·licitud de cites online, sent capaç de lliurar els anomenats “captcha” dirigits a detectar la presència d'aquest tipus de programes informàtics. Els líders de l'organització, instruïen als intermediaris sobre la utilització d'una connexió VPN (Xarxa Privada Virtual), la finalitat de la qual era l'ocultació de l'adreça IP real de l'intermediari i la possibilitat d'accedir a un major nombre de cites ja que, aquest sistema, canviava l'adreça IP de manera automàtica evitant que el servidor bloquegés a l'intermediari per excés de sol·licituds de cita prèvia.

En una primera fase de la recerca es van realitzar diferents preses de declaració, anàlisi econòmica-patrimonials de societats i altres indagacions que van concloure amb una primera operació policial en la qual es van practicar quatre entrades i registres. Els investigadors van detenir als quatre principals integrants de l'organització a Barcelona i València i van intervenir gran quantitat d'efectes informàtics, diversa documentació i un total de 206.950 euros en efectiu.

Després d'aquests primers arrests es va dur a terme una recerca econòmica entorn de/entorn dels principals investigats, així com de l'empresa utilitzada per subministrar serveis de lloguer del bot per a la venda de cites d'estrangeria. A més, es va dur a terme una anàlisi de la documentació intervinguda en els registres i altres perquisicions que van permetre detectar de l'existència d'un grup de persones que actuaven com a intermediaris, de connivència amb els principals investigats que havien estat detinguts.

Lloguer del bot per a un funcionament ininterromput

Els arrestats llogaven el bot per al seu ús ininterromput sobre el sistema informàtic de cites onlline introduint o transmetent dades, de manera que perjudicava greument el normal i correcte funcionament de la web de gestió de cites per a tràmits d'estrangeria en tot el territori nacional.

La recerca també va permetre localitzar una sèrie de contractes mercantils entre els intermediaris i els principals investigats per a la prestació de serveis de bots online. A través d'aquest document reconeixien que actuaven sobre el bot com a responsables del fitxer i com a propietaris d'aquest recurs digital. Després de l'estudi econòmic, es va poder comprovar que totes les transaccions estaven esmentades en el seu concepte com a “lloguer robot”. Fins i tot, es va saber que els intermediaris havien rebut grans quantitats de diners en concepte d'ingressos per la venda de cites d'estrangeria, provinents de persones que pretenien sol·licitar asil, a les quals no quedava una altra opció que la de recórrer a pagar per aconseguir una cita que, en circumstàncies normals, és gratuïta.

Els intermediaris, advocats, gestors, assessors i altres conseguidor amb els quals treballava la referida empresa, eren coneixedors i conscients de l'existència d'un dany informàtic contra la web oficial de cites i del corresponent perjudici que causaven als estrangers que, en moltes ocasions, es trobaven en una situació de gran vulnerabilitat i desesperació.

Per usar bot comptaven amb una llicència pròpia per a cada intermediari, la qual donava accés a un full de càlcul que era manejada lliurement pels intermediaris, emplenant les dades dels sol·licitants finals de la cita. Aquesta fulla, una vegada emplenada, era enviada directament per nodrir al bot amb les dades perquè de forma automàtica llancés la informació aportada a la web una vegada s'alliberaven les cites. El maneig de dades per part dels intermediaris permetia també l'elecció de la província i el tràmit d'estrangeria a realitzar.

El bot detectava el moment en el qual s'alliberaven cites a les diferents províncies i s'apropiava d'elles en tenir precarregats les dades i estar programat les 24 hores al dia controlant l'alliberament de cites, comprometent l'operativitat funcional del sistema.

Segona fase a Alacant i Càceres

En una segona fase, desenvolupada a les províncies d'Alacant i de Càceres, es va identificar a dues persones responsables de l'obtenció massiva de cites que duien a terme les seves activitats mitjançant una empresa. Després de realitzar-se l'entrada i registre en un domicili de la província d'Alacant, es va intervenir un ordinador que es trobava encès on es trobaven, entre unes altres, diverses finestres de navegador obertes connectades a la pàgina de cites de la seu electrònica, en l'inici de la sol·licitud de tràmits d'estrangeria. En una altra finestra hi havia un full de càlcul que es modificava de forma automàtica o remota.

Una vegada finalitzades les dues primeres explotacions operatives, agents de la UCRIF Central, en col·laboració amb diverses Brigades Provincials d'Estrangeria i Fronteres de diferents províncies, van realitzar les recerques necessàries per identificar i localitzar el major nombre possible d'integrants de l'organització amb funció d'intermediaris o encarregats de llogar bot, que estaven obstaculitzant el normal funcionament de la web de l'administració pública.

Després de l'anàlisi de la informació obtinguda fins al moment es va engegar una nova fase de recerca que ha culminat amb la detenció de 69 persones de l'organització criminal en les localitats de Madrid, Albacete, Alacant, Almeria, Badajoz, Barcelona, Biscaia, Burgos, Cadis, Còrdova, Balears, Marbella, Múrcia, Tarragona, Tenerife, Toledo i València. Els arrestats són considerats presumptes responsables dels delictes de pertinença a organització criminal i danys informàtics. Així mateix, hi ha un total de 25 investigats no detinguts a les províncies de Madrid i Cadis.