Sala de premsa

El macrolaboratorio -instal·lat a la província de Pontevedra- no cessava la seva activitat, romanent a ple rendiment les 24 hores del dia; en ell, els “cuiners” (distribuïts en diferents torns) s'encarregaven de transformar la pasta basi en clorhidrato de cocaïna llesta per al consum. L'organització criminal desarticulada tenia un alt nivell de sofisticació i els seus membres, que explicaven un amb clar repartiment de funcions, empraven fortes mesures de seguretat tals com l'ús de sobrenoms, la utilització de vehicles llançadora, l'ús de disfresses de transportistes o la submissió de les seves comunicacions a un estricte protocol de seguretat. Hi ha 18 detinguts a Galícia (11), País Basc (1), Madrid (4), i Las Palmas de Gran Canària (2), decretant l'autoritat judicial l'ingrés a la presó de tots ells.

Com a resultat dels 14 registres realitzats, els agents han intervingut 1.300 quilos de pasta basi de cocaïna -tractant-se de la major confiscació fins avui fora de les zones de producció-, 151 quilos de clorhidrato de cocaïna, i més de 23.000 litres de precursors i altres substàncies químiques. Així mateix, s'han bloquejat 17 propietats -per un valor aproximat d'1.700.000 euros- i 37 productes financers, a l'espera de quantificar el valor dels mateixos.

La Fiscalia Especial Antidroga de l'Audiència Nacional va incoar per aquests fets Diligencies de Recerca nº 54/2022 i, amb els resultats obtinguts, va presentar querella que va donar lloc a la incoació de la Diligències Prèvies nº 70/2022 en el Jutjat Central d'Instrucció nº 2.

La recerca es va iniciar a l'octubre de 2022 quan els agents van tenir coneixement de l'existència d'una organització criminal assentada en els Palmells de Gran Canària. Les primeres perquisicions van constatar que comptava amb una potent infraestructura que els permetia introduir grans quantitats de droga al nostre país. A més, alguns dels seus membres ja havien estat objecte de recerques policials anteriors, quedant acreditat l'alt nivell de vida que mantenien així com els vincles amb ciutadans colombians que exercien de subministradors.

Diverses cèl·lules d'actuació amb mínim contacte entre elles per no aixecar sospites

Amb les primeres gestions policials, els agents van evidenciar un gran nombre de moviments entre Las Palmas i la península -concretament entre Madrid i Pontevedra-, si ben els investigats formaven diverses cèl·lules d'actuació per reduir el contacte entre elles i evitar aixecar sospites.

Així mateix, van esbrinar que l'organització disposava d'un xalet en la localitat madrilenya de Colmenar Vell que utilitzava per al magatzematge d'una gran quantitat de productes químics i uns altres útils. Est va ser el primer lloc escollit per deixar “refredar” els químics precursors, això és, emmagatzemar les substàncies durant un temps prudencial per detectar si existeixen vigilàncies sobre les mateixes i eludir la possible acció policial.

D'altra banda, l'entramat va recórrer a diverses empreses logístiques per transportar els productes químics simulant tenir una activitat legal. D'aquestes gestions s'ocupava un empresari del País Basc qui, gràcies als seus contactes, servia de “conseguidor” en la península als investigats canaris. Un d'aquests transports va permetre als agents localitzar una nau industrial, en una localitat de Pontevedra, utilitzada en un primer moment com a centre logístic per proveir el macrolaboratorio i, posteriorment, per “refredar” els materials abans de traslladar-los al mateix.

Clar repartiment de funcions entre els seus membres

Els membres de l'organització criminal comptaven amb un alt grau de sofisticació i un clar repartiment de funcions. D'una banda, els colombians subministraven els mitjans humans en forma “de cuiners” o químics del laboratori.

Per un altre, els mexicans aportaven els coneixements tècnics per a la correcta extracció de la coca basi, que era transportada oculta en màquines trituradores de pedra de grans dimensions (concretament en dos cilindres metàl·lics que formen part dels seus components). A més, també eren els encarregats de supervisar que la coca basi procedent de Colòmbia fos convenientment processada.

Finalment, els espanyols s'ocupaven del gruix de l'operació; és a dir, de la gestió del transport de la substància des del país d'origen (Colòmbia) fins a la seva recepció a Pontevedra per al seu corresponent tractament en el laboratori, de la instal·lació del qual també s'encarregaven, i la posterior distribució del producte final per tot el territori nacional.

El major laboratori de processament de clorhidrato de cocaïna detectat a Europa fins avui

Durant el passat mes d'octubre, els investigadors van observar un augment exponencial de les activitats de l'organització. Novament, i després d'un temps prudencial, van començar a moure els productes químics, la maquinària i els útils necessaris per a l'establiment del laboratori. Això es va dur a terme sota unes fortes i estrictes mesures de seguretat, entre elles, l'ús de vehicles llançadora i la fixació de punts d'observació per detectar la possible presència policial.

En aquest moment, els agents van aconseguir situar el punt exacte del que ha resultat ser el major laboratori de processament de clorhidrato de cocaïna desmantellat a Europa fins avui (sense perjudici de les zones productores de Sud-amèrica). Es tractava d'un xalet de grans dimensions, localitzat en un municipi de Pontevedra, allunyat d'altres habitatges i envoltat d'una gran parcel·la. A més, poques setmanes després, van detectar la presència de tres homes d'origen sud-americà que havien estat introduïts sota fortes mesures de seguretat.

Cooperació policial amb les autoritats portugueses

Paral·lelament, els investigadors van tenir coneixement que l'entramat pretenia importar des de Colòmbia una màquina de triturar pedra de grans dimensions a través del port portuguès de Leixoes (Porto). Per a això, van recórrer a un empresari basc que va crear una empresa ad hoc amb l'objectiu d'assegurar l'entrada de la substancia estupefaent oculta a l'interior de dos cilindres mecànics que componien la trituradora de pedra.

És en aquests moments quan la recerca va adquirir caràcter internacional. Gràcies a la cooperació policial amb les autoritats portugueses, que van iniciar perquisicions sobre les activitats de l'organització investigada al seu país, es van detectar constants viatges i reunions de varis dels seus membres amb persones vinculades al port de Leixoes (Porto).

Les gestions policials realitzades van permetre concloure, d'una banda, que darrere dels ciutadans espanyols es trobaven dues potents organitzacions criminals de caràcter internacional –una colombiana i una altra mexicana- que s'havien unit per poder finançar conjuntament un laboratori capaç de produir 6.000 quilos de clorhidrato de cocaïna en diferents fases. I per un altre, la intenció de l'entramat d'introduir altres tres màquines trituradores més.

Elevats costos i entrega de diners en metàl·lic

Tots els membres de l'organització sotmetien les seves comunicacions a un estricte protocol de seguretat, tenint assignat cadascun d'ells un sobrenom i quedant completament prohibit utilitzar els seus noms de pila. En aquestes comunicacions cobraven especial rellevància “els senyors”, que eren els caps del laboratori i els encarregats de donar instruccions i ordres, des dels seus llocs d'origen, als seus subalterns a Espanya. Eren precisament aquestes persones les que haurien desemborsat una quantitat aproximada de dos milions d'euros per establir el laboratori clandestí.

D'altra banda, per finançar els elevats costos de les activitats, els membres de l'anomenada “oficina” que l'organització criminal internacional tenia al nostre país s'encarregaven de realitzar entrega de diners en metàl·lic. Per a això, es valien de diferents ubicacions i persones.

El laboratori romania a ple rendiment les 24 hores i tenia capacitat per produir 200 quilos de cocaïna al dia

Una vegada que l'entramat criminal va culminar la importació i trasllat de la trituradora a la nau de Pontevedra, els agents van constatar l'arribada a Espanya de dos individus d'origen mexicà la missió del qual era desarmar la màquina i recuperar la cocaïna basi oculta en el seu interior. A aquestes persones es referien com “l'enginyer”, encarregat d'extreure la droga per traslladar-la al laboratori; i el “notari”, persona de confiança de l'organització mexicana que donaria fe de tot l'esdevingut allí.

Amb l'avanç de la recerca, també es va detectar l'arribada de sis individus d'origen colombià. En un primer moment van ser traslladats a un pis de seguretat i, després de retirar-los els seus telèfons i esperar un temps prudencial, els van portar al laboratori de forma escalonada. Es tractava dels “cuiners”, és a dir, els encarregats de processar la droga. Aquests eren distribuïts en diferents torns perquè l'activitat del laboratori no cessés, romanent a ple rendiment les 24 hores del dia.

Quan “l'enginyer” va aconseguir extreure la base de cocaïna de l'interior del primer cilindre de la trituradora, es van iniciar els trasllats de la substància des de la nau fins al laboratori. Per a això van emprar, novament, fortes mesures de seguretat -vehicles llançadora, disfresses de transportistes i emissors Wi-Fi para no perdre la comunicació durant els trajectes-.

Va ser llavors quan es va posar en funcionament el major laboratori de processament de cocaïna d'Europa, capaç de produir fins a 200 quilos de substància estupefaent diaris.

Gran dispositiu policial a Las Palmas de Gran Canària, Pontevedra, Madrid i Bilbao

Després de finalitzar el procés de producció de la primera partida de droga, l'organització va començar a preparar la seva distribució valent-se d'una furgoneta de repartiment d'una coneguda empresa de missatgeria. Simulant la recollida de quatre embalums, van transportar 100 quilos de cocaïna que els agents van confiscar en interceptar aquest vehicle en l'entrada de la Comunitat de Madrid.

Davant l'existència d'indicis suficients que acreditaven l'activitat il·lícita del laboratori, es va realitzar un gran dispositiu policial que es va estendre a Las Palmas de Gran Canària, Pontevedra, Madrid i Bilbao.
Com a resultat, els agents van detenir a 18 persones i van realitzar 14 registres en els quals van intervenir 151 quilos de substància estupefaent acabada i llista per ser distribuïda, 1.300 quilos de pasta basi, més de 23.000 litres de precursors i 4 tones de productes químics sòlids utilitzats per processar la droga. Així mateix, van confiscar la màquina trituradora de pedra, nombrós utillatge de laboratori, documentació, telèfons mòbils, ordinadors i vehicles d'alta gamma. D'altra banda, els agents van bloquejar 17 propietats -per un valor aproximat d'1.700.000 euros- i 37 productes financers, a l'espera de quantificar el valor dels mateixos.

El laboratori desmantellat tenia una magnitud sense precedents a Europa. Comptava amb avançats sistemes d'extracció d'aire i sofisticats equipaments de refrigeració i escalfament de substàncies. Tot això perfectament compartimentado a diverses zones per poder dur a terme el processament, separació, assecat i empaquetat de la cocaïna.

Aquesta operació ha permès constatar una nova tendència en el tráfico de cocaïna, en la qual la substancia estupefaent és exportada sense haver estat sotmesa al procés químic, que es duu a terme en laboratoris clandestins instal·lats al país de destinació. Això atén a l'intent de les organitzacions criminals de disminuir les pèrdues davant possibles confiscacions policials. A més, d'impedir amb aquest operatiu que una gran quantitat de droga arribi al mercat, s'ha evitat una contaminació ambiental amb efectes devastadors, ja que les més de 27 tones de productes químics líquids i sòlids, una vegada utilitzades, haurien estat abocades a les aigües d'un riu pròxim.