Sala de premsa

Els trajectes marítims de retorn a Algèria eren utilitzats també per a la introducció i el transport de drogues, així com per a l'eixida furtiva de territori Schengen d'algerians que pretenien fugir de la justícia europea. Els investigadors vinculen a esta organització amb la mort d'11 persones ocorreguda el passat mes de febrer en naufragar la pastera en la qual intentaven arribar a Espanya.

En l'operació han sigut detingudes 21 persones a Almeria (8), Alacant (6) i Múrcia (7) pels delictes d'afavoriment de la immigració il·legal, homicidi imprudent, pertinença a organització criminal i delicte contra la salut pública. Així mateix, s'han realitzat set diligències d'entrada i registre en les províncies d'Almeria, Alacant i Múrcia i dos inspeccions en establiments d'Almeria. A més, s'han intervenut més de 50.000 euros en efectiu i divisa internacional, en concret dírhams i dinares, pel valor d'uns 3.000 euros, màquines comptadores de bitllets, aproximadament tres quilograms d'haixix, multitud de dosi i mostres de marihuana, cocaïna i ketamina, diverses bàscules de precisió i màquines envasadoras, un arma de foc simulada, ordinadors, diversos dispositius mòbils i electrònics d'emmagatzematge massiu, així com diversa documentació relacionada amb la investigació. S'estima que han obtingut beneficis superiors a 2.500.000 d'euros.

11 morts en el naufragi d'una pastera

L'organització criminal, de caràcter internacional, estava especialitzada en el trànsit il·legal d'immigrants de nacionalitat algeriana i marroquina des d'Algèria cap a Espanya via marítima, emprant per a açò embarcacions ràpides tipus zodiac. El punt principal d'entrada a Espanya era la costa d'Almeria, una zona costanera que coneixien perfectament, on a més explicaven, a manera de caus per als immigrants, amb una xarxa de coves i grutas de difícil accés que els permetien ocultar als traficats tant per a entrar com per a eixir del territori nacional.

Per als desplaçaments via terrestre dels immigrants fins a diferents punts del territori nacional o cap a altres països Schengen, la xarxa criminal disposava d'una important flota de “taxistes pirates”. L'organització cobrava quantitats desmesurades de diners als migrants, tant per ser introduïts dins del territori nacional, pels trasllats, com per allotjar-los temporalment en domicilis situats en la província d'Almeria una vegada arribaven a la costa, aprofitant-se de la seua situació de vulnerabilitat.

Al seu torn, tals immobles eren utilitzats com a pisos de seguretat on allotjar temporalment als pilots de les embarcacions en el cas que es produïra la seua intercepció en el mar o patiren algun tipus de desavinença en la travessia marítima, com a incidències en el motor o gasto de combustible, facilitant-los la manutenció i sosteniment necessaris, proveint-los de la màxima cobertura i protecció en el nostre país fins al seu retorn clandestí a Algèria, mentre es realitzava una nova entrada d'immigrants i emprant després esta embarcació perquè els pilots retornaren a este país.

Els integrants de la xarxa criminal, fermament estructurada en diferents grups criminals amb funcions determinades, van arribar a executar amb èxit almenys 21 episodis migratoris amb destinació a la península, havent-se comptabilitzat més de 40 pasteres amb una mitjana de 15 immigrants per embarcació. S'estima que haurien introduït clandestinament en territori nacional a més de 500 persones, obtenint amb açò una mitjana d'entre uns 4000 a 7500 euros per cadascuna, quantitat que variava en funció del servici prestat.

Una cèl·lula en Marroc per a captar clients

La xarxa comptava amb una cèl·lula assentada en Marroc, encarregada de la captació de potencials clients, així com de realitzar els encreuaments clandestins terrestres d'immigrants marroquins fins a Algèria. El preu d'este trasllat era d'entre 800 i 1000 euros per traficat. A Algèria se situava el nucli de l'organització, amb funcions de captació de clients algerians, d'allotjament dels migrants en diferents pisos i de l'organització de les eixides en pastera amb destinació Espanya.

Els actes de trànsit il·legal marítims van ser perpetrats sense disposar de cap tipus de mesura de seguretat que salvaguardara la integritat de les persones que navegaven a bord d'estes embarcacions, com a jupetins salvavides o senyals luminescents, ni tan sols aliment ni beguda, la qual cosa suposa un abusiu menyspreu per la vida d'els qui traslladaven clandestinament. Este entramat criminal està implicat en la mort d'11 persones, totes elles a bord de la mateixa embarcació que va naufragar al febrer d'enguany i que pretenia arribar a Almeria.

A més, la xarxa es dedicava al trànsit de drogues introduint a Espanya principalment haixix. També es traslladaven altres substàncies, fonamentalment èxtasis, en els viatges de tornada a Algèria. Tot açò es traduïx en una major professionalització i especialització de l'organització que, per a potenciar els pingües beneficis obtinguts, diversificaven el seu negoci amb altres especialitzacions delictives a través de l'aprofitament dels encreuaments migratoris.

Investigació policial

L'operació, que ha desarticulat l'organització criminal, ha avortat l'enviament de tres tripulacions que tenien preparades per a eixir cap a Almeria. Gràcies a la investigació, es va poder conéixer que en esta província andalusa s'assentaven dos grups que coordinaven els encreuaments marítims, l'eixida de pasteres, la recollida en territori espanyol i el seu posterior trasllat en vehicle fins a altres ubicacions segures del territori nacional. A més, s'empraven les embarcacions de retorn a Algèria per a l'eixida furtiva de fugitius de la justícia europea, els qui pretenien fugir per la seua situació de busca y captura escapant per llocs no habilitats.

A Alacant s'assentava un altre grup la comesa del qual era recolzar i oferir finançament als membres de la xarxa criminal a través del sistema “Hawala”, un sistema tradicional de transferència de diners alternatius i informal que basa el seu mètode en la confiança. Així mateix, a Múrcia es trobava un altre grup que realitzava els trasllats via terrestre de marroquines fins a Algèria, a més de captar a Espanya a familiars de potencials migrants que es trobarien en Marroc.