Sala de premsa

Hackstorsión: nova modalitat delictiva

La recerca és fruit del ciberpatrullaje actiu desenvolupat en xarxes socials i fonts obertes d'informació en Internet. Els agents especialitzats van detectar un auge d'anuncis en els quals sofisticats hackers oferien diferents serveis informàtics, entre els quals es trobaven espiar aplicacions de missatgeria en temps real, comptes de correu electrònic i perfils de xarxes socials. A més oferien eliminar dades dels servidors de l'Agència Tributària, de l'ASNEF (Associació Nacional d'Establiments Financers de Crèdit), de la RAI (Registre d'Acceptacions Impagades) o fins i tot de la DGT (Direcció general de trànsit) així com canvi de notes dels servidors de les universitats, enregistrament de titulacions oficials no cursades i altres ofertes d'índole similar. 

Els agents van engegar un dispositiu policial per a la recerca d'aquest fenomen delictiu desconegut fins al moment. Les gestions realitzades van aconseguir identificar més de 12.000 anuncis d'aquest tipus i, associats a aquestes publicacions, es van trobar més de 40 números de telèfon, més de 200 comptes de correu electrònic i gairebé 1.300 adrecis IP de connexió a Internet. De l'exhaustiva anàlisi de la informació obtinguda es va poder determinar la presumpta comissió de delictes d'estafa, extorsió i descobriment i revelació de secrets. A més, es van detectar cinc focus diferenciats de participació en els fets delictius que, si ben poguessin tenir alguna connexió puntual, desenvoluparien les seves activitats il·lícites de forma descentralitzada. 

També exigien diners a la part suposadament espiada

Els agents van iniciar cinc recerques independents en les quals es va detectar, com a nexe comú, l'ocupació d'un mateix modus operandi. Els arrestats captaven als clients a través de la publicació d'anuncis oferint serveis d'hacker informàtic i els exigien el pagament per endavant de l'import pactat complet o, almenys, una part. Sota el pretext de complir amb la comesa encomanada, els suposats hackers sol·licitaven dades sensibles, bé del propi interessat, bé del subjecte al que es pretenia espiar o vulnerar la seva intimitat.

Després de l'enviament de la quantia pactada per part de les víctimes, el contacte s'interrompia de forma abrupta incomplint-se l'acordat i no facilitant motiu algun. Sn embargament, quan la víctima pretenia espiar les xarxes socials o aplicacions de missatgeria d'una altra persona, o en els quals el servei que es contractava era de dubtosa legalitat, els contactes continuaven. Davant aquestes situacions, el fals hacker escrivia a els qui li havien contractat, però ara sol·licitant noves quantitats de diners sota l'amenaça de revelar el treball que els havien encarregat. Per a això, mostraven als clients captures de pantalla de les converses mantingudes en les quals sol·licitaven aquests serveis i facilitaven la informació que se'ls anava requerint. 

Encara que les víctimes abonessin les quanties econòmiques exigides, els detinguts seguien demandant nous pagaments, fins que les mateixes entenien que aquesta situació no tenia fi i es resignaven a assumir el dany derivat del descobriment de les seves intencions. Una vegada que la víctima es negava a realitzar més pagaments, els falsos hacker complien la seva amenaça i contactaven amb la part a la qual pretenien espiar. A més, els informaven que comptaven amb informació del seu interès i els mostraven algun contingut perquè veiessin que era cert, i també els exigien el pagament d'una quantitat econòmica a canvi de conèixer la informació completa.

341.000€ en beneficis

L'evolució de les recerques va permetre detectar un total de 21 comptes bancaris empleades pels falsos hackers per rebre els diners enviats per les víctimes. L'estudi dels gairebé 3.000 moviments bancaris reflectits en elles va permetre la identificació de 430 víctimes. A més, s'ha pogut quantificar el lucre derivat d'aquesta activitat delictiva, ascendint l'import total dels cinc focus investigats a 341.000 euros.

Finalment, al llarg dels últims mesos, es va procedir a l'explotació operativa de les recerques a Saragossa, Barcelona, Girona, Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària. En dites operatives policials s'ha detingut a 10 presumptes autors dels delictes investigats i s'han practicat entrades i registres domiciliàries, fruit de les quals s'han intervingut 40 terminals de telefonia mòbil, 17 discos durs, 3 ordinadors, 5 tablets i 24 pendrives. A més també han estat intervinguts 176.775 euros dels diners enviats per les víctimes.