Sala de premsa

Enginyeria social per obtenir dades personals

Les recerques van començar durant l'estiu de 2020, quan van sorgir nombroses denúncies per frau en tot el territori nacional, en les quals coincidia el mateix modus operandi. La tècnica utilitzada per l'organització criminal per enganyar a les seves víctimes era la coneguda com vishing, que consisteix a utilitzar mètodes d'enginyeria social perquè les seves víctimes facilitin dades personals sensibles, tals com a credencials bancàries.

En aquest cas, es feien passar per treballadors d'operadores de telefonia mòbil i contactaven amb el suposat client per oferir-li una oferta o una rebaixa en el preu dels seus serveis telefònics. Per donar-li major versemblança a l'engany, els criminals es feien amb totes les dades personals dels seus interlocutors, així com amb la informació relativa als productes que tenien contractats amb la seva companyia telefònica, la qual cosa feia pensar que l'organització criminal podria haver obtingut la informació de treballadors de les operadores telefòniques que tenien accés a les dades confidencials de clients.

Una vegada que el delinqüent s'havia guanyat la confiança de la víctima, intentava obtenir les credencials de la seva banca online per poder operar amb ella de manera fraudulenta. Per a això, desvinculava els elements de confirmació que solen tenir els usuaris en la seva banca online per recuperar les seves contrasenyes, i vinculaven els seus propis, de tal manera que, en canviar la contrasenya, era l'organització criminal la que rebia la nova i, per tant, podia accedir a ella.

Un alto porcentaje de las víctimas tenía más de 65 años

Una vegada que accedien al compte de la víctima, extreien tot el saldo de la mateixa mitjançant transferències bancàries, disposicions en efectiu en caixers o transferències mitjançant aplicacions mòbils. Així mateix, amb l'objectiu de maximitzar els seus beneficis, donaven de alta targetes de crèdit, amb les quals realitzaven compres en comerços online. Un alt percentatge de les víctimes tenia més de 65 anys, és a dir, eren persones que, al no estar tan acostumades a utilitzar les noves tecnologies, eren més susceptibles de caure en l'engany.

L'organització va dissenyar una xarxa “de mules” per moure i emmascarar els diners procedents del frau. Quant als enviaments dels productes que adquirien, es va observar que els mateixos sempre es repartien en una zona determinada de l'àrea metropolitana de Barcelona. 

Després de mesos de recerques, i malgrat les nombroses mesures de seguretat que utilitzaven els delinqüents per evitar ser detectats, es va aconseguir identificar als capitosts, així com esbrinar l'estructura que tenien muntada i dividida en diversos nivells. Entre aquestes mesures de seguretat que prenien, canviaven de pis regularment, realitzaven els desplaçaments en patinets elèctrics i per zones per als vianants per evitar els seguiments, canviaven freqüentment de telèfon mòbil i utilitzaven mules tant per moure els diners com per rebre els paquets que contenien els enviaments de les compres realitzades.

Mantenien el contacte amb una part del grup instal·lada en Perú

Els màxims responsables a Espanya estaven en contacte amb els de Perú, i eren els encarregats d'accedir a la banca online de les víctimes i realitzar les transferències i compres per internet. Per perfeccionar la seva operativa, es valien de l'extensa xarxa de col·laboradors i de mules que tenien al llarg de tota Espanya, encarregats de moure els diners i emmascarar la seva traçabilitat.

Amb la finalitat d'evitar que el frau continués i procedir a la detenció dels seus autors, es va dur a terme l'entrada i registre en sis domicilis situats a Barcelona i Sant Adriá del Besòs, on vivien els principals membres de l'organització. En el transcurs dels registres, es van intervenir nombrosos efectes que havien estat comprats amb les targetes bancàries de les víctimes, com a telèfons mòbils i televisors d'alta gamma, rellotges de luxe, roba de signatura i, fins i tot, un vehicle. També van ser intervinguts 60.000 euros en efectiu. Va cridar l'atenció l'alt nivell de vida que portaven els detinguts, tenint en compte que no tenien cap treball legalment remunerat.

Fins al moment, s'han detectat més de 150 víctimes i s'estima que el frau comès/fideïcomès per l'organització criminal sobre totes elles és superior al milió i mitjà d'euros. No obstant això, se segueixen realitzant gestions per identificar a més perjudicats, la qual cosa faria augmentar considerablement el frau total.

Col·laboració clau amb les entitats financeres 

Per aconseguir tancar tota la recerca, s'ha establert un canal fluid i estret de col·laboració amb el sector privat, amb l'objectiu d'aconseguir rapidesa i eficàcia en les gestions. La col·laboració amb les entitats financeres, especialment amb el Banc Santander, ha estat clau per avançar en les recerques. L'equip conjunt de recerca públic-privat establert ha permès no solament avançar en la recerca de la part espanyola de l'organització criminal, sinó també estrényer el cèrcol entorn de/entorn dels delinqüents que es troben en Perú, dels quals s'espera que siguin detinguts pròximament. Als detinguts se'ls imputen delictes d'estafa i pertinença a organització criminal.