Sala de premsa

“La meva cunyada policia m'ha dit…”:

L'últim d'aquests bulos, una reedició millorada d'un aparegut en 2014, es refereix a la presència d'una parella que es dedica a segrestar nens, als quals atreuen venent-los croms. Aquest fals rumor, difós per WhatsApp, inclou en aquesta ocasió una fotografia i un àudio en el qual una dona explica a una coneguda que “li ha dit la seva cunyada, que és policia, que hi ha una parella intentant segrestar a nens venent-los croms…”, per la qual cosa sol·licita que es comparteixi. A aquesta falsa alerta s'afegeix una llarga llista que inclou fruites infectades de VIH, cridades que carreguen en el teu compte 1500 euros, persones que et rocían amb colònia per robar a la teva casa, vals regal de marques comercials, atemptats imminents en un centre comercial, llaminadures amb droga facilitades a nens o clauers amb xip localitzador són alguns dels més difosos.

¿Com reconèixer un d'aquests bulos?:

La majoria d'aquests falsos rumors són anònims, no estan signats, encara que fan referència a fonts fiables. A més solen estan redactats de la manera més atemporal possible i manquen de data de publicació perquè pervisquin el màxim possible circulant a la Xarxa. Un altre tret que els defineix que compten amb un ganxo -generador de por, morbós o de tipus econòmic- per captar l'atenció de l'internauta. També tracten d'aprofitar una conjuntura favorable i relacionada amb la informació falsa, com la comissió d'atemptats terroristes en altres països. Els bulos, en general, estan escrits en castellà neutre (si empren aquest idioma) per facilitar la difusió a nivell internacional en aquells països de parla hispana. A més, habitualment contenen faltes d'ortografia o una redacció deficient. També com a característica comuna trobem que normalment inclouen una petició de reexpedició, ja sigui per alertar a altres persones, per evitar mala sort o la mort, conscienciar a uns altres o amb qualsevol altre motiu. L'objectiu d'aquesta petició de reexpedició resideix a captar adreces de correu, crear bases de dades, transmetre malware, realitzar posteriors campanyes de correu massiu o simplement difondre la informació falsa el màxim possible per generar la por en la població.

Els 10 bulos més compartits:

1. Segrest de menors.- 2. Fruites infectades.- 3. Atemptat terrorista imminent.- 4. Colònies que et dormen per robar.- 5. Llaminadures amb droga.- 6. Falsos vals descompto.- 7. Clauers amb xip localitzador.- 8. Llums del cotxe.- 9. Cridada d'1.500 €.- 10. Falsos vals descompto.-

Els grups de missatgeria instantània, grans altaveus de bulos:

Finalment, els grups de Whatsapp estan desbancant a les pròpies xarxes socials com a potents altaveus de bulos irracionals, alguns citant falsament una font oficial; uns altres que són noves versions de bulos antics. Des del Grup de Xarxes Socials de la Policia Nacional es recorda la importància de no creure ni difondre missatges que no procedeixin directament de fonts oficials i demanar a la resta que no se li doni credibilitat alguna. Riscos totalment infundats, suposats malfactors que semblen de pel·lícula, pràctiques o crims molt propis de la ficció... són difosos a tots els seus contactes, especialment pels grups d'adults, en ocasions sense verificació alguna. Els nous gadgets, com smartphones o tablets, s'han convertit en potents eines per difondre aquests bulos. Els especialistes de la Unitat de Recerca Tecnològica (UIT) i del Grup de Xarxes Socials de la Policia Nacional han registrat milers de denúncies, consultes i peticions d'ajuda dels internautes a través dels canals telemàtics de la Policia, com @policia https://www.facebook.com/policianacional o www.policia.es/colabora.php.