Sala de premsa

Les primeres perquisicions van tenir lloc en 2022, a Múrcia, quan una de les víctimes va denunciar haver estat estafat. Una vegada iniciada la recerca, aquesta va posar de manifest una estructura criminal per a la comissió d'un delicte d'estafa per part d'un grup criminal a partir d'un projecte d'inversió en criptomoneda amb aparença lícita, però que resultava ser un frau en inversió de tipus Ponzi ja que les bonificacions dels primers inversors eren obtingudes dels fons dels inversors posteriors fins que, transcorregut uns mesos de l'inici, els amos de la plataforma van eliminar l'opció de retirar l'invertit i van provocar així que milers perjudicats poguessin recuperar els bitcoins de la seva propietat.

73 comptes bancaris intervinguts

Finalment els agents van procedir a la detenció de vuit persones a més del registre de dos domicilis –un a Màlaga i un altre a Múrcia-. També es van intervenir 73 comptes bancaris, 12 turismes, cinc motocicletes, un telèfon mòbil, divers material informàtic i 1.500 euros en efectiu.

Així mateix en el projecte d'inversió van participar almenys 3.646 usuaris d'un total de 36 països, dels quals 2.718 són residents a Espanya. La inversió total ascendeix a diversos centenars de bitcoins que van desaparèixer i s'estima que el frau aconsegueix uns 400 BTC que, tenint en compte la seva cotització actual en 93.000 euros, aconseguiria els 37.200.000 euros.

90 detinguts, 30.000.000 d'euros recuperats en patrimoni i 3 milions d'euros en criptos

Al llarg del passat any 2024, la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF Central) de la Policia Nacional, va dur a terme diferents operacions relacionades amb criptomonedas, tant en matèria de frau financer com en blanqueig de capitals utilitzant monedes virtuals. En aquestes operacions s'ha detingut a un total de 90 persones i s'ha recuperat un total de 30.000.000 d'euros en patrimoni relacionat amb les recerques. En les recerques dutes a terme per la UDEF Central s'han aconseguit intervenir criptomonedas per valor de més de 3.000.000 d'euros.

Una de les operacions dutes a terme, operació Micrón, és considerada d'especial rellevància ja que és el tipus d'estafa amb criptomonedas que més víctimes com a inversors particulars pot aglutinar. En aquesta, les víctimes veuen anuncis de plataformes d'inversió en xarxes socials en les quals usen les imatges de personatges cèlebres sense el seu consentiment, que prometen rendibilitats extraordinàries en criptoactivos. Després de registrar-se a la web, la majoria de víctimes realitzen un petit dipòsit que de seguida va a generar un benefici molt alt que propiciarà que, després de posar-se en contacte els estafadors via telefònica, són convidades a realitzar una inversió major.

En aquests casos les víctimes, generalment amb escassos coneixements sobre aquest tipus d'inversions, reben una invitació per crear-se un compte en un Exchange, operació que solen realitzar en el seu nom els propis estafadors i amb la qual els instal·len un programari de control remot que finalment controla l'ordinador de la víctima i aconsegueixen tenir accés als comptes bancaris per realitzar suposades inversions. Una vegada que la víctima desisteix d'invertir més diners, finalitzen les comunicacions i no recupera el capital invertit

La víctima durant cert període temporal rep uns suposats beneficis, que en ocasions li convencen per reinvertir. Els estafadors controlen en remot l'ordinador de la víctima, per la qual cosa li fan creure que estan transferint, o reinvirtiendo els beneficis. Quan la víctima descobreix que tot ha estat un engany, i decideix avisar a l'Exchange o posar denúncia, es descobreix que en realitat els suposats abonaments que rebia eren inversions d'altres víctimes. Els estafadors han obert comptes en els Exchange i en bancs ordinaris usant la documentació de la víctima i des del seu propi ordinador. El resultat és que a més de perdre la seva capital, han participat en la recepció i canalització de fons d'altres víctimes sense saber-ho

Consells per evitar ser víctimes d'aquest tipus d'estafes

-          Verifica, a través de la pàgina web o contactant directament amb la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors), que l'entitat es troba autoritzada per oferir serveis d'inversió pels organismes reguladors.

-          Desconfia de les pàgines web sofisticades de la plataforma o entitat d'inversió encara que apareguin logos institucionals (CNMV, Banc d'Espanya, AEAT, etc.) o siguin publicitades per persones reconegudes.

-          Si decideixes invertir, pregunta abans per les condicions del servei per escrit i assegura't de l'existència d'oficines o seu social. Tingues en compte que els intermediaris financers autoritzats que t'ofereixen un producte, avaluen la teva experiència i coneixement, així com la teva situació financera i objectius d'inversió a través d'un perfil o qüestionari.

-          No donis credibilitat a les altes rendibilitats sense risc; ni tan sols els productes financers volàtils ofereixen els guanys que et prometen els quiosquets financers.

-          Desconfia davant la urgència de la inversió, afinitat personal amb el broker, esquemes piramidals on et sol·liciten que captis gent, bonificacions d'entrada o per la captació de nous clients, sol·licitud d'instal·lació d'aplicacions de control remot en els teus dispositius per tutoritzar inversions o pàgines que mostrin l'estat en alça de la seva inversió amb grans guanys en poc temps.

-          Si no aconsegueixes la devolució de la inversió no continuïs fent aportacions ni pagaments en concepte de taxes, impostos o comissions per recuperar aquests fons.

-          Desconfia si et contacten bufets d'advocats o entitats de recuperació d'actius que et prometen recuperar la inversió a canvi d'una provisió de fons.