Sala de premsa

Estrets llaços familiars

La recerca es va iniciar a l'agost de 2022 en tenir coneixement que podria existir un grup criminal dedicat a cometre estafes mitjançant el procediment de vishing. Avançades les perquisicions, van comprovar que existia una estructura piramidal formada per persones de màxima confiança -familiars i amics íntims- amb un clar repartiment de funcions. En Perú es trobava el líder de l'organització, que tenia sota el seu comandament a tres persones que controlaven cadascun dels centres de trucades. Aquests comptaven amb cartells de frases motivacionals per animar als empleats, arribant a celebrar les primeres estafes dels treballadors de recent incorporació. En la baula inferior estaven els treballadors que s'encarregaven de realitzar les trucades a les potencials víctimes estant en immediata col·laboració amb els quals operaven a Espanya.

50 empleats treballant simultàniament als centres de trucades

El modus operandi d'aquesta estafa coneguda com vishing, consistia a realitzar trucades de manera massiva obtenint la informació de bases de dades i seguint un guió establert per guanyar-se la confiança de les víctimes. Utilitzant tècniques d'enginyeria social, aconseguien emmascarar el número de telèfon -spoofing- des del qual realitzaven la trucada, aconseguint així que en la pantalla dels afectats aparegués el nom i el nombre oficial d'atenció al client de la seva entitat bancària, donant més realisme a l'estafa. Tot això ho realitzaven des dels tres centres de trucades on treballen unes 50 persones de manera simultània realitzant milers de trucades diàries.

En alerta a peu de carrer per treure els diners en caixers automàtics

Una vegada els feien creure que tenien un càrrec fraudulent i que el seu compte estava bloquejat, els indicaven els passos a seguir en l'aplicació del seu banc -utilitzant per a això els manuals d'usuari que els facilitaven els líders de l'organització- simulant que el codi que rebrien en els seus telèfons mòbils els permetria desbloquejar el seu compte. L'engany finalitza una vegada que aquest codi era facilitat per la víctima al seu interlocutor qui, de manera immediata, ho enviava als altres membres de l'organització situats a Espanya. Aquests es trobaven en manera alerta en carrers en les quals s'existien sucursals d'entitats bancàries properes per a la retirada d'efectiu del caixer utilitzant aquest codi. Una vegada tenien els diners en el seu poder, s'apropiaven d'un percentatge que oscil·lava entre el 20 i el 30%, transferint la resta a l'organització en Perú per mitjà d'empreses dedicades a l'enviament d'efectiu a altres països.

Claus secretes de colors per comunicar-se

Els empleats d'Espanya es repartien per diferents ciutats per dificultar així qualsevol recerca policial posterior. D'aquesta forma, utilitzaven claus secretes amb els seus companys dels centres de trucades per informar-los de les entitats que tenien a la vista mitjançant uns codis de colors en funció de les sucursals en qüestió.

Una vegada els investigadors van aconseguir identificar als membres d'aquesta organització, amb la col·laboració de l'Agregaduría d'Interior en Perú, van establir un dispositiu policial format per més d'un centenar d'agents per a la localització de tots ells. D'aquesta forma, es van realitzar 29 entrades simultànies a Espanya i en Perú, aconseguint la detenció de 83 persones com a presumptes responsables dels delictes d'estafa agreujada, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal. Durant l'operatiu en Perú, que va comptar amb la presència d'agents de la Policia Nacional espanyola, es van desmantellar tres call center des dels quals operava l'organització, descobrint in fraganti com operaven 50 treballadors de l'estructura criminal.

A més s'han intervingut diners, telèfons mòbils, dispositius informàtics, així com documentació relativa a aquestes estafes. Actualment la recerca continua oberta lloc que no es descarten noves detencions o l'aparició de més víctimes.

La Policia Nacional aconsella

- No aportar mai dades personals ni bancaris sense cerciorar-se que es tracta de l'empresa o l'entitat en qüestió. A més, la nostra entitat bancària ja disposa d'aquestes dades, per tant, mai ens els van a demanar.
- Recordar que cap empresa privada o institució pública utilitza aquest mètode per sol·licitar dades personals als seus clients.
- No facilitar mai informació de targetes, documents d'identitat, noms d'usuaris, codis i contrasenyes.
- Davant qualsevol dubte sobre si la identitat de l'interlocutor és realment la de la nostra entitat bancària, tallar immediatament la comunicació i cridar al telèfon d'atenció al client que podem trobar tant a les pàgines oficials com en la pròpia aplicació.