Sala de premsa

Els fets pels quals se cercava al pròfug van ocórrer a l'agost de 1991 a la ciutat hongaresa de Paloznak. L'investigat, al costat d'altres homes, va irrompre en una parròquia d'aquesta ciutat per fer-se amb els objectes de valor que es trobessin allí. En el transcurs dels fets, van sorprendre dormint al sacerdot que regentava la parròquia (un home d'avançada edat) i, després d'emmanillar-ho a una cadira i agredir-ho amb agressivitat, va morir. Així mateix, van emmanillar i van agredir a una monja, també d'avançada edat, fins que va confessar on es trobaven els objectes de valor i els diners. Si bé la dona va sobreviure a l'agressió, li van produir lesions molt greus.

Aquests fets van motivar que FAST Hongria iniciés una recerca, incloent-ho en la llista dels fugitius més cercats d'EUROPOL “EUROPE'S MOST WANTED FUGITIVES”.

Prenia múltiples mesures de seguretat

Amb l'avanç de les gestions, i gràcies a l'acaro d'una empremta dactilar oposada en el lloc als fets, es va obtenir una coincidència que va permetre identificar i detenir a un dels implicats, qui va acabar confessant l'autoria de l'homicidi.

El passat mes de maig, davant la gravetat dels fets i la perillositat del fugitiu, Hongria va difondre l'Ordre Europea de Detenció i Entrega. Va ser llavors quan agents de la Policia Nacional van iniciar les perquisicions tendents a la seva localització. En un primer moment, van poder acreditar el seu pas temporal per la província d'Huelva; no obstant això, prenia múltiples mesures de seguretat, no establint residències continuades en un mateix lloc i valent-se de diverses identitats falses per evitar ser detectat. Així mateix, prenia precaucions a l'hora de contactar per telèfon amb terceres persones, utilitzant aplicacions que evitaven la connexió amb antenes telefòniques.

Finalment, a mitjan novembre, els agents van aconseguir centrar-ho a la província de Girona i van establir un dispositiu als voltants del seu possible domicili. El fet que el lloc estigués allunyat del nucli urbà, amb poc tràfec de persones i vehicles, sumat a les mesures de seguretat que prenia el pròfug abans de sortir de l'habitatge, o d'agafar el seu vehicle, van dificultar enormement les tasques de vigilància i identificació del mateix. Per aquest motiu, i per evitar ser descoberts, els agents es van fer passar per operaris de manteniment de parcs i jardins. D'aquesta forma, quan l'escapolit va sortir a la via pública, amb la intenció d'agafar el seu cotxe, els investigadors van poder reconèixer-ho i procedir a la seva detenció.