Sala de premsa

Les recerques van començar al març d'aquest any, després de rebre's un escrit-denuncia de la Tresoreria General de la Seguretat Social en el qual es requeria l'actuació policial davant les diverses actuacions irregulars dutes a terme pels administradors de diferents empreses amb la finalitat d'eludir les seves obligacions de pagament amb la Seguretat Social.

Les societats formaven un grup empresarial creat i dirigit per un clan familiar format per un pare i els seus tres fills, compost per, almenys, dinou societats. Aquestes mercantils van ser constituïdes o adquirides amb l'única fi d'eludir l'abonament del deute que anava acumulant l'empresa principal, en incomplir l'obligació del pagament de les cotitzacions socials dels treballadors als quals es va donar de alta en la mateixa i, a més, evitar els possibles embargaments i altres accions que pogués iniciar la Seguretat Social en ocultar de forma conscient, voluntària i deliberada, el volum real de negoci. Al seu torn, es van valer de diferents persones interposades per ocultar als autèntics responsables de les empreses. En conseqüència, es va crear una trama perfectament organitzada amb un sistema dissenyat per a la defraudació.

El grup actuava de forma coordinada, amb interessos comuns, adreça única, transvasament de treballadors, utilització de societats pantalla insolvents, elevat grau de comunicació entre empreses, facturació a tercers de la pissarra extreta per altres mercantils del grup, facturació creuada entre elles i maquinacions fraudulentes concretades en la realització de negocis jurídics de transmissió de les concessions públiques d'extracció de pissarra.

L'objectiu del grup era centralitzar i concentrar el deute contret amb la Seguretat Social per la societat matriu mentre es realitzaven les vendes produïdes per l'extracció de pissarra a través d'altres societats no deutores. D'aquesta forma, s'impedia l'embargament dels guanys produïts en ocultar de forma conscient i voluntària la situació real del negoci. Amb aquesta operativa es van consolidar com un dels productors de pissarra més importants de la zona, al que la Conselleria d'Indústria, Comerç i Turisme de la Junta de Castella i Lleó li havia atorgat una Concessió d'Explotació administrativa.

Va existir una successió en l'activitat d'extracció i tractament de la pissarra entre les societats investigades, les quals operaven en un mateix lloc i utilitzaven conjunta i indistintament maquinària i vehicles. Al seu torn, compartien dades de contacte i va existir un domicili centralitzat des del qual es dirigien les operacions de totes les societats.

Transvasament massiu dels empleats

Una altra pràctica habitual del grup empresarial era la utilització dels treballadors de la forma que més convingués a l'entramat. Les societats donaven de alta i de baixa als empleats de forma conjunta i coordinada i realitzaven un transvasament massiu dels mateixos quan era necessari. En molts casos van fer aquest canvi d'empresa en un espai de pocs dies o, fins i tot, l'endemà de cessar en la societat anterior. El responsable principal del conglomerat va indicar als seus empleats que canviaven d'empresa per ordre seva, i aquests no tenien possibilitat de negativa ja que els amenaçava amb l'acomiadament.

Entre el conglomerat d'empreses va haver-hi tres que es van dedicar a temes administratius i de gestió, sent una de les filles de l'esmentat clan familiar l'autoritzada XARXA de la pràctica totalitat de les societats. Aquest fet va facilitar tant els transvasaments de treballadors, com la facturació creuada i va permetre l'adreça unitària de totes les mercantils.

Amb l'objectiu d'ocultar als veritables responsables de les empreses, es van valer de múltiples testaferros. La majoria eren o havien estat treballadors de les mercantils investigades que no posseïen ni formació, ni experiència laboral en l'administració d'empreses.

Va existir un traspàs de béns mitjançant suposades vendes que en cap cas van redundar en la disminució del deute contret. A més, van adquirir béns sense necessitat de sol·licitud de finançament extern, dada que acreditava un elevat poder adquisitiu així com la nul·la intenció de pagament en preferir distreure el seu patrimoni que abonar el degut.

Sobre la base de totes les recerques dutes a terme per part de la Policia Nacional, s'ha pogut determinar que el perjudici econòmic total causat a la Tresoreria de la Seguretat Social pel grup empresarial ascendeix a 5.019.996 euros. Aquesta quantitat s'hauria vist incrementada de no ser per les actuacions policials, ja que es van detectar nous intents de descapitalització de les societats amb l'única fi de dificultar labors executives de constrenyiment per part de la Seguretat Social.