Sala de premsa

“La meua cunyada policia m'ha dit…”:

L'últim d'estos bulos, una reedició millorada d'un aparegut en 2014, es referix a la presència d'una parella que es dedica a segrestar xiquets, als quals atrauen venent-los croms. Este fals rumor, difós per WhatsApp, inclou en esta ocasió una fotografia i un àudio en el qual una dona explica a una coneguda que “li ha dit la seua cunyada, que és policia, que hi ha una parella intentant segrestar a xiquets venent-los croms…”, per la qual cosa sol·licita que es compartisca. A esta falsa alerta s'afig una llarga llista que inclou fruites infectades de VIH, cridades que carreguen en el teu compte 1500 euros, persones que et rocían amb colònia per a robar en la teua casa, vals regal de marques comercials, atemptats imminents en un centre comercial, llepolies amb droga facilitades a xiquets o clauers amb xip localitzador són alguns dels més difosos.

¿Com reconéixer un d'estos bulos?:

La majoria d'estos falsos rumors són anònims, no estan firmats, encara que fan referència a fonts fiables. A més solen estan redactats de la manera més atemporal possible i manquen de data de publicació perquè pervisquen el màxim possible circulant en la Xarxa. Un altre tret que els definix que compten amb un ganxo -generador de por, morbós o de tipus econòmic- per a captar l'atenció de l'internauta. També tracten d'aprofitar una conjuntura favorable i relacionada amb la informació falsa, com la comissió d'atemptats terroristes en altres països. Els bulos, en general, estan escrits en castellà neutre (si empren este idioma) per a facilitar la difusió a nivell internacional en aquells països de parla hispana. A més, habitualment contenen faltes d'ortografia o una redacció deficient. També com a característica comuna trobem que normalment inclouen una petició de reexpedició, ja siga per a alertar a altres persones, per a evitar mala sort o la mort, conscienciar a uns altres o amb qualsevol altre motiu. L'objectiu d'esta petició de reexpedició residix a captar direccions de correu, crear bases de dades, transmetre malware, realitzar posteriors campanyes de correu massiu o simplement difondre la informació falsa el màxim possible per a generar la por en la població.

Els 10 bulos més compartits:

1. Segrest de menors.- 2. Fruites infectades.- 3. Atemptat terrorista imminent.- 4. Colònies que et dormen per a robar.- 5. Llepolies amb droga.- 6. Falsos vals descompte.- 7. Clauers amb xip localitzador.- 8. Llums del cotxe.- 9. Cridada d'1.500 €.- 10. Falsos vals descompte.-

Els grups de missatgeria instantània, grans altaveus de bulos:

Finalment, els grups de Whatsapp estan desbancant a les pròpies xarxes socials com a potents altaveus de bulos irracionals, alguns citant falsament una font oficial; uns altres que són noves versions de bulos antics. Des del Grup de Xarxes Socials de la Policia Nacional es recorda la importància de no creure ni difondre missatges que no procedisquen directament de fonts oficials i demanar a la resta que no se li done credibilitat alguna. Riscos totalment infundats, suposats malfactors que pareixen de pel·lícula, pràctiques o crims molt propis de la ficció... són difosos a tots els seus contactes, especialment pels grups d'adults, en ocasions sense verificació alguna. Els nous gadgets, com smartphones o tablets, s'han convertit en potents ferramentes per a difondre estos bulos. Els especialistes de la Unitat d'Investigació Tecnològica (UIT) i del Grup de Xarxes Socials de la Policia Nacional han registrat milers de denúncies, consultes i peticions d'ajuda dels internautes a través dels canals telemàtics de la Policia, com @policia https://www.facebook.com/policianacional o www.policia.es/colabora.php.