Sala de premsa

L'operació s'ha desenvolupat en diferents localitats de Granada i Alacant. Durant la investigació s'ha aconseguit aclarir un total de 208 delictes d'estafa i s'han bloquejat de moment més de 100.000 euros dels diners totals estafats a les víctimes.

Els agents han registrat la vivenda de la principal líder de l'organització a Espanya i han intervenut nombrosos telèfons mòbils, ordinadors, discos durs, un arma simulada i abundant documentació.

Començament de la investigació

L'operació va començar fa una miqueta més de dos anys, quan un home va denunciar a Granada que li havien estafat 624.000 euros. Arran de la investigació d'esta denúncia es va descobrir l'entramat que vinculava a l'organització criminal amb inversions en criptomonedas que fet i fet resultaven ser falses.

Al seu torn, s'estava investigant a Alacant el mateix entramat en la seua branca relacionada amb el delicte de falsedat documental. Tots dos cossos es van coordinar i van unir els seus esforços per a portar a bon port la investigació.

Primera fase del delicte

El modus operandi utilitzat per a dur a terme esta estafa consistia a inserir en diferents pàgines web anuncis a manera de ganxo relacionats amb inversions en criptomonedas. Les víctimes no eren seleccionades a l'atzar, sinó que, a través d'algoritmes seleccionaven a aquelles persones el perfil de les quals encaixava en el que els ciberdelinqüents buscaven.

Una vegada seleccionaven a les seues víctimes, inserien campanyes publicitàries en eixes pàgines web o xarxes socials que elles utilitzaven i els oferien inversions en criptomonedas amb una alta rendibilitat i nul·la possibilitat de pèrdua patrimonial, inversions que, òbviament, resultaven ser una estafa.

Amb ajuda de la Intel·ligència Artificial els estafadors simulaven anuncis en els quals es podia veure i sentir a un gran nombre de personalitats d'àmbit nacional aconsellar invertir diners en eixe tipus de producte, la qual cosa feia que les víctimes confiaren molt més en la seguretat i rendibilitat de la inversió.

Amb la primera inversió, que en general era de petit quantitats, les víctimes creien aconseguir eixa alta rendibilitat que es prometia, doncs rebien en els seus comptes els beneficis, la qual cosa les animava a seguir amb més inversions. Els ciberdelinqüents es guanyaven la seua confiança fent-se passar per assessors financers, i en ocasions fins i tot van arribar a simular mantindre relacions afectives, a més d'enviar-los informació falsa mitjançant webs també falses amb rendibilitats fictícies. Les animaven a transferir a criptomonedas tots els diners que tenien en els seus comptes.

Quan les víctimes decidien retirar els diners que havien invertit, començaven les traves i impediments, moment en el qual es donaven compte que havien sigut estafades.

No obstant açò, l'estafa encara prosseguia. Passat un temps els ciberdelinqüents tornaven a contactar amb les víctimes, es feien passar per responsables de les inversions i els confirmaven que els diners estaven bloquejats, que era possible recuperar-ho, però que per a poder desbloquejar-ho havien de realitzar un nou ingrés, en moltes ocasions d'una important quantitat. Les víctimes, amb l'esperança de recuperar per fi els seus diners realitzaven l'ingrés sense adonar-se/adonar-se que havien sigut novament estafades.

Segona fase d'una estafa molt elaborada

Però el perjuí no quedava ací, ja que encara faltava la següent fase de l'estafa. Les víctimes, que havien denunciat els fets davant Policia Nacional o la Guàrdia Civil, esperaven rebre notícies favorables de la recuperació dels seus diners. En eixe moment, rebien una comunicació de falsos agents d'Europol o falsos advocats del Regne Unit, en la qual els indicaven que havien aconseguit recuperar els seus diners i que l'única cosa que faltava era l'abonament dels impostos corresponents al país on es trobava bloquejat. Una vegada més i amb la creença que eixa vegada sí recuperarien la seua inversió, accedien al pagament dels suposats impostos.

L'operació policial ha resultat molt complexa, no solament perquè l'estructura financera, tecnològica i publicitària s'estenia a nivell mundial, a pesar que este grup criminal operava des d'Alacant, sinó per la quantitat d'informació a analitzar. Havien creat gran quantitat d'empreses per tot el territori nacional a través de les quals canalitzaven els diners procedents de les estafes. A més, els membres de l'organització utilitzaven múltiples identitats falses. En el cas de la capitost de la mateixa, per exemple, va arribar a usar més de 50 identitats diferents.

Les detencions es van realitzar en les localitats d'Alacant, Torrevella, Santa Pola i la Vila Joiosa. A tots se'ls imputen els delictes d'estafa, blanqueig de capitals i falsedat documental en organització criminal. Després de ser posats a la disposició del Jutjat d'Instrucció de Guàrdia d'Alacant, es va decretar l'ingrés a la presó provisional de la líder de l'organització. A més, diverses persones relacionades amb la trama han sigut identificades en altres països, per la qual cosa la investigació continua oberta.

L'operació, baix la direcció del Fiscal Delegat de Delictes Tecnològics de Granada, ha sigut duta a terme de forma conjunta per la Unitat contra Xarxes d'Immigració i Falsedats Documentals (UCRIF- 3) de la Policia Nacional d'Alacant i per l'Equip d'Investigació de Delictes Tecnològics (EDITE) de la Unitat Orgànica de Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Granada.

Prevenció contra les estafes en inversions amb criptomonedas

La Policia Nacional i la Guàrdia Civil recorden a la ciutadania la importància d'extremar les precaucions davant ofertes d'inversió que prometen beneficis elevats i sense riscos. Especialment, s'advertix sobre l'ús fraudulent de la intel·ligència artificial per a generar anuncis en els quals suposades personalitats conegudes recomanen invertir en plataformes no regulades.

Per a evitar convertir-se en víctima d'este tipus de fraus, es recomana:

·        Desconfiar de promeses de rendibilitat assegurada. Tota inversió comporta un risc, per la qual cosa ningú pot garantir beneficis elevats sense possibilitat de pèrdua.

·        Verificar l'entitat o empresa. Abans de realitzar qualsevol inversió, és necessari comprovar que la plataforma està registrada en organismes oficials com el Banc d'Espanya.

·        No deixar-se influir per personatges famosos en anuncis. La imatge de figures públiques pot ser manipulada mitjançant IA per a crear vídeos falsos molt realistes.

·        Desconfiar de pressions per a invertir ràpidament o per a enviar més diners davant suposats bloquejos fiscals o tècnics.

·        No compartir claus ni dades personals o bancaris amb suposats assessors financers que contacten per xarxes socials, correu electrònic o missatgeria instantània.

·        Denunciar immediatament si se sospita haver sigut víctima d'una estafa, acudint a qualsevol comissaria o caserna de la Guàrdia Civil.

La col·laboració ciutadana és essencial. Qualsevol intent de frau pot comunicar-se de manera anònima i confidencial a través dels canals habilitats en les webs oficials www.policia.es i www.guardiacivil.es.