Sala de premsa

Les primeres perquisicions van tindre lloc en 2022, a Múrcia, quan una de les víctimes va denunciar haver sigut estafat. Una vegada iniciada la investigació, esta va posar de manifest una estructura criminal per a la comissió d'un delicte d'estafa per part d'un grup criminal a partir d'un projecte d'inversió en criptomoneda amb aparença lícita, però que resultava ser un frau en inversió de tipus Ponzi ja que les bonificacions dels primers inversors eren obtingudes dels fons dels inversors posteriors fins que, transcorregut uns mesos de l'inici, els amos de la plataforma van eliminar l'opció de retirar l'invertit i van provocar així que milers perjudicats pogueren recuperar els bitcoins de la seua propietat.

73 comptes bancaris intervenuts

Finalment els agents van procedir a la detenció d'huit persones a més del registre de dos domicilis –un a Màlaga i un altre a Múrcia-. També es van intervendre 73 comptes bancaris, 12 turismes, cinc motocicletes, un telèfon mòbil, divers material informàtic i 1.500 euros en efectiu.

Així mateix en el projecte d'inversió van participar almenys 3.646 usuaris d'un total de 36 països, dels quals 2.718 són residents a Espanya. La inversió total ascendix a diversos centenars de bitcoins que van desaparéixer i s'estima que el frau aconseguix uns 400 BTC que, tenint en compte la seua cotització actual en 93.000 euros, aconseguiria els 37.200.000 euros.

90 detinguts, 30.000.000 d'euros recuperats en patrimoni i 3 milions d'euros en criptos

Al llarg del passat any 2024, la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF Central) de la Policia Nacional, va dur a terme diferents operacions relacionades amb criptomonedas, tant en matèria de frau financer com en blanqueig de capitals utilitzant monedes virtuals. En eixes operacions s'ha detingut a un total de 90 persones i s'ha recuperat un total de 30.000.000 d'euros en patrimoni relacionat amb les investigacions. En les investigacions dutes a terme per la UDEF Central s'han aconseguit intervendre criptomonedas per valor de més de 3.000.000 d'euros.

Una de les operacions dutes a terme, operació Micrón, és considerada d'especial rellevància ja que és el tipus d'estafa amb criptomonedas que més víctimes com a inversors particulars pot aglutinar. En esta, les víctimes veuen anuncis de plataformes d'inversió en xarxes socials en les quals usen les imatges de personatges cèlebres sense el seu consentiment, que prometen rendibilitats extraordinàries en criptoactivos. Després de registrar-se en la web, la majoria de víctimes realitzen un petit depòsit que de seguida va a generar un benefici molt alt que propiciarà que, després de posar-se en contacte els estafadors via telefònica, són convidades a realitzar una inversió major.

En estos casos les víctimes, generalment amb escassos coneixements sobre este tipus d'inversions, reben una invitació per a crear-se un compte en un Exchange, operació que solen realitzar en el seu nom els propis estafadors i amb la qual els instal·len un programari de control remot que finalment controla l'ordinador de la víctima i aconseguixen tindre accés als comptes bancaris per a realitzar suposades inversions. Una vegada que la víctima desistix d'invertir més diners, finalitzen les comunicacions i no recupera el capital invertit

La víctima durant cert període temporal rep uns suposats beneficis, que en ocasions li convencen per a reinvertir. Els estafadors controlen en remot l'ordinador de la víctima, per la qual cosa li fan creure que estan transferint, o reinvirtiendo els beneficis. Quan la víctima descobrix que tot ha sigut un engany, i decidix avisar a l'Exchange o posar denúncia, es descobrix que en realitat els suposats abonaments que rebia eren inversions d'altres víctimes. Els estafadors han obert comptes en els Exchange i en bancs ordinaris usant la documentació de la víctima i des del seu propi ordinador. El resultat és que a més de perdre la seua capital, han participat en la recepció i canalització de fons d'altres víctimes sense saber-ho

Consells per a evitar ser víctimes d'este tipus d'estafes

-          Verifica, a través de la pàgina web o contactant directament amb la CNMV (Comissió Nacional del Mercat de Valors), que l'entitat es troba autoritzada per a oferir servicis d'inversió pels organismes reguladors.

-          Desconfia de les pàgines web sofisticades de la plataforma o entitat d'inversió encara que apareguen logos institucionals (CNMV, Banc d'Espanya, AEAT, etc.) o siguen publicitades per persones reconegudes.

-          Si decidixes invertir, pregunta abans per les condicions del servici per escrit i assegura't de l'existència d'oficines o seu social. Tín en compte que els intermediaris financers autoritzats que t'oferixen un producte, avaluen la teua experiència i coneixement, així com la teua situació financera i objectius d'inversió a través d'un perfil o qüestionari.

-          No dones credibilitat a les altes rendibilitats sense risc; ni tan sols els productes financers volàtils oferixen els guanys que et prometen els quiosquets financers.

-          Desconfia davant la urgència de la inversió, afinitat personal amb el broker, esquemes piramidals on et sol·liciten que captes gent, bonificacions d'entrada o per la captació de nous clients, sol·licitud d'instal·lació d'aplicacions de control remot en els teus dispositius per a tutoritzar inversions o pàgines que mostren l'estat en alça de la seua inversió amb grans guanys en poc temps.

-          Si no aconseguixes la devolució de la inversió no continues fent aportacions ni pagaments en concepte de taxes, impostos o comissions per a recuperar eixos fons.

-          Desconfia si et contacten bufets d'advocats o entitats de recuperació d'actius que et prometen recuperar la inversió a canvi d'una provisió de fons.