Sala de premsa

La investigació es va iniciar en 2023, quan els investigadors van detectar que diversos integrants del crim organitzat rus, assentats en diferents zones del territori nacional, mantenien una constant i sistemàtica activitat de recollida i entrega de diners en efectiu en el nostre país amb persones de diferents nacionalitats. Els moviments realitzats revelaven una il·legalitat a l'origen, per la qual cosa es va iniciar una investigació dirigida pel Jutjat d'Instrucció 46 de Madrid. Segons avançava la investigació, els agents van detectar l'amplitud de les activitats de l'organització criminal, l'acció de la qual s'estenia a diferents països del món, com a Països Baixos, Estònia, Lituània o Itàlia.

Moviments en efectiu pròximes als 300.000 euros diaris

A Espanya el grup estava distribuït per oficines o seus en diferents ciutats, cadascuna d'elles gestionada per “un caixer”, que feia entrega i recepcions de diners en efectiu diàries, en ocasions pròximes als 300.000 euros, calculant-se un moviment mensual de diversos milions d'euros solament en el nostre país, procedent de figures del crim organitzat residents en el nostre país.

Els clients d'esta organització pertanyien a les principals organitzacions criminals que actuen a Espanya, incloent els càrtels serbis i albanesos, la mocromafia, la màfia armènia i les organitzacions ucraïneses, colombianes i xineses. Estos grups movien les seues capitals per tot el món a través d'aquesta organització russa per a eludir el control de capitals cada vegada més ferri sobre el crim organitzat, evitant així acumular grans quantitats d'efectiu en les seues vivendes a Espanya, que en moltes ocasions són intervenuts per l'acció policial. L'organització cobrava als “seus clients” una miqueta per cent de cada quantitat moguda, que oscil·lava entre un dos i un tres per cent dels diners blanquejats.

Una autèntica multinacional del blanqueig de capitals

L'organització desplegava un modus operandi d'alta professionalitat, amb una sofisticació mai vista abans, comportant-se com una autèntica multinacional del blanqueig de capitals. Cada caixer disposava d'una caixa forta de seguretat, una comptadora de diners d'alta capacitat i un armari insonoritzat on guardaven la comptadora, per a evitar el soroll característic que emet en explicar bitllets. Cada vegada que duien a terme una entrega de diners, els caixers havien de documentar aquesta operació amb un rebut per als caps de l'organització, existint un protocol d'actuació que s'entregava a cada caixer en arribar a la ciutat de la qual s'anaven a fer càrrec, el qual incloïa multes en cas d'infringir el protocol.

A més, els membres de l'organització prenien mesures de seguretat molt elevades. Canviaven cada pocs mesos de casa i de cotxe, mantenint en ocasions pisos de seguretat solament per als negocis. Així mateix, els caixers canviaven de ciutat cada cert temps, instruint a les noves incorporacions en la forma adequada de fer les entrega i recepcions de diners. Tots els membres comptaven amb mòbils encriptats que funcionaven en xarxa i es bloquejaven de manera simultània si un dels seus integrants resultava detingut per la Policia.

Conflicte amb una organització armènia

Els investigadors van tindre constància d'un conflicte d'esta xarxa amb una altra organització de la màfia armènia, que va intentar dur a terme un robatori de més de mig milió d'euros sobre un dels caixers de l'organització russa i que va ser frustrat per les seues mesures de seguretat. Aquest intent de robatori va comportar un conflicte entre les dos organitzacions, a causa de la qual cosa es va organitzar una reunió a Espanya a la qual van acudir líders criminals de Rússia i Armènia per a resoldre la disputa entre les dos organitzacions i evitar que arribara a més.

Dins de les labors delictives desplegades per l'organització, també es trobava l'obtenció de documentació a nivell europeu dels seus caixers, així com d'altres persones estrangeres, als quals prestaven servicis d'acceleració de tràmits administratius a Espanya a través de la consecució del permís de residència, en moltes ocasions adduint asil per la guerra d'Ucraïna. Un altre dels negocis en els quals els investigats pretenien entrar era la instal·lació de cèl·lules fotovoltaiques a Cuba amb l'objecte de dotar d'energia a la illa, per a açò van arribar a contactar amb membres de l'administració cubana per a la posada en marxa d'aquest negoci, a canvi de la qual cosa el govern cubà entregaria grans quantitats de minerals, en concret níquel i or.

Intervenuts més d'un milió d'euros

Finalment, després de dos anys d'investigació, una vegada que van ser localitzats els domicilis utilitzats pels membres d'aquesta organització, es va dur a terme la fase d'explotació de l'operació, en la qual es va detindre a 14 persones. A més s'han dut a terme nou entrades i registres en les ciutats de Madrid, Màlaga, Marbella, Torremolinos, Coín, Ayamonte i Lisboa en les quals s'han intervenut més d'un milió d'euros, quatre comptadores de diners, mòbils encriptats, un moneder de criptomonedas i abundant documentació, procedint-se també al bloqueig de les propietats de l'organització a Espanya.

Durant l'explotació operativa es va comptar amb un analista d'EUROPOL desplaçat a Espanya per a l'anàlisi de la informació dels telèfons mòbils encriptats, donat el gran calat de l'operació i les extenses connexions criminals de l'organització investigada, en tindre com a clients a organitzacions criminals de gran potència i perillositat.

Els tres membres de major nivell de l'organització, han ingressat a la presó provisional per orde del Jutjat d'Instrucció nº 46 de Madrid i no es descarten futures detencions.

Operació cofinançada amb Fons Europeus del Fons de Seguretat Interior

Agents de la Policia Nacional amb la col·laboració i suport d'EUROPOL, han dut a terme esta operació comptant amb instruments de finançament de la Unió Europea. Esta estratègia s'enfoca en  quatre punts clau: establir un entorn de seguretat preparat per al futur, combatre les amenaces emergents, protegir als ciutadans europeus del terrorisme i la delinqüència organitzada, i forjar un robust ecosistema de seguretat europeu.

Per a aconseguir estos objectius, la Direcció general de Migració i Assumptes d'Interior de la Comissió Europea (DG HOME per les seues sigles en anglés), juntament amb les agències de la UE i fons específics de la UE, com els Fons de Seguretat Interna (ISF per les seues sigles en anglés), recolzen als Estats membres en la lluita contra les amenaces criminals mitjançant operacions coordinades dirigides a desmantellar les xarxes criminals i els seus models de negoci. Les intervencions efectuades baix este esquema han sigut cofinançades per la Unió Europea, com a part del suport als Estats membres per a combatre les xarxes delictives que constituïxen les amenaces més significatives per a la seguretat dels ciutadans de la UE i de la Unió en el seu conjunt.