Sala de premsa

Amb els beneficis obtinguts pagaven les minutes dels advocats dels membres a la presó, satisfeien les quotes de pertinença a la banda, compraven droga per a revendre-la, així com també adquirien per als seus enfrontaments amb membres de bandes rivals. S'ha detingut a 40 persones, entre les quals figuraven dos hackers i 15 membres del grup violent, acusades dels delictes de pertinença a organització criminal, estafa bancària, falsificació documental, usurpació d'identitat i blanqueig de capitals.

Monitoraven en temps real les dades bancàries privades que la víctima gràcies a un programari mercat a uns ciberdlincuentes

La investigació, duta a terme per agents de la Unitat Central de Ciberdelinqüència i de la Brigada Provincial d'Informació de Madrid, es va iniciar quan els agents van esbrinar que alguns membres de la banda utilitzaven targetes bancàries de tercers per a adquirir criptoactivos. A més, algun dels seus líders operaven amb ferramentes informàtiques per a implementar tècniques de phishing sobre una entitat financera centrada en crèdits al consum.

Per a dur a terme els atacs van adquirir a uns ciberdelinqüents un programari específic, conegut en l'argot com a “panells”, en el qual monitoraven en temps real les dades bancàries privades que la víctima, després de clicar en l'enllaç maliciós prèviament rebut via SMS, introduïa en la pàgina fraudulenta que simulava a l'entitat financera de la qual eren clients. Estos SMS eren enviats de forma massiva a llistats de clients d'eixa financera, missatges en el qual els alertaven d'un suposat problema de seguretat en el seu compte que podrien solucionar a través de l'enllaç fraudulent que li enviaven.

D'esta manera aconseguien que introduïren les seues credencials d'accés en la pàgina a la qual eren dirigits, de similar aparença a la web real de la seua entitat. En eixe mateix moment, els cibercriminales monitoraven les credencials d'accés des del referit panell. Arribats a este punt, s'introduïen al portal online de la financera amb les credencials de les víctimes i sol·licitaven préstecs de concessió immediata, així com vinculaven les targetes dels afectats al moneder virtual del que disposen els seus telèfons.

Compraven cupons de criptodivisas que eren canviats una cartera virtual utiizada com a “caixa comuna” de l'organització

Una vegada tenien les targetes de tercers vinculades acudien a diversos centres on compraven cupons de criptodivisas que eren canviats en la wallet d'un dels membres que controlava eixa cartera virtual com a “caixa comuna” de l'organització. Així feien front als gastos habituals del grup -compra de substància estupefaent, finançament de reunions i festes de la banda, compra d'armes i pagament d'advocats o enviament de diners a membres a la presó per a sufragar els seus gastos-. Igualment comptaven amb una extensa xarxa de mules que utilitzaven per a rebre diners de les transferències bancàries i traure-ho a través de caixers automàtics.

Un altre dels sistemes que empelaban per a monetizar el contingut de les targetes baix el seu control era la contractació de Terminals de Punt de Venda (TPV) a nom d'empreses fictícies de comerços online de productes de cosmètica, realitzant ells mateixos falses compres.

La tornada econòmica restant era enviat a comptes bancaris en l'estranger i també era utilitzat en la compra d'immobles a República Dominicana, estant actualment localitzant tots els béns a través dels mecanismes internacionals de cooperació policial per a la localització i recuperació d'actius i béns procedents del delicte.

En la fase d'explotació de la investigació, s'han realitzat 13 registres domiciliaris en les províncies de Madrid, Sevilla i Guadalajara, confiscant-se nombrós material informàtic, 5.000 euros en metàl·lic, llistats de més de 300.000 clients als quals estafaven, 53 targetes bancàries a nom de les víctimes, instruments per a l'obertura de portes, ganzúas, cadenats i diversa literatura relacionada amb l'estructura de la banda dels Trinitarios.